31 de gener de 2015
31.01.2015

Mor als 92 anys l'escultor Torres Monsó

La vida del creador de les "Lletres toves" s'apaga en plena efervescència creativa, la mateixa setmana que tanca la seva darrera exposició, "Drone", al centre d'art Bòlit

31.01.2015 | 00:00
Francesc Torres Monsó, al seu taller de la casa de Santa Eugènia.

L'escultor gironí Paco Torres Monsó va morir la nit de dijous a divendres als 92 anys d'edat. La seva vídua, Rosa Rodríguez, ha dit que l'artista va patir un infart el passat dia 2 de gener i va ser ingressat a l'hospital, però el dia de Reis es va refer i va poder passar una setmana a casa amb la família, fins que unes complicacions el van portar a reingressar a l'hospital Santa Caterina de Salt, d'on ja no va sortir. A la seva edat, Torres Monsó patia del cor, del ronyó i arrossegava una anèmia.

"És una pèrdua grossa. Feia 65 anys que érem casats. Tenim una filla, l'Elisa, que té dos fills, que ens han donat tres besnéts. Ara per a mi s'obre una nova etapa, és la vida i no hi ha més a dir", va dir la vídua en un to que sembla empeltat de l'escepticisme característic de l'artista amb qui va compartir tota una vida a la casa número 95 de la carretera de Santa Eugènia, als baixos de la qual hi ha el taller, orfe ja del seu amfitrió.

El funeral tindrà lloc avui a la una del migdia al tanatori de Girona. Serà una cerimònia austera en la qual està previst que prenguin la paraula l'amic Pep Admetlla i un nét de Torres Monsó. Les seves despulles seran incinerades.

Torres Monsó va dedicar a l'art més de 70 dels 92 anys que tenia quan la mort el va sorprendre. Fins als darrers temps va mantenir-se actiu al seu taller de l'avinguda Santa Eugènia de Girona.

De fet, diumenge passat va finalitzar la seva última exposició, Drone, comissariada pel fotògraf Josep Maria Oliveras a la seu de Sant Nicolau del Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona.

Fa escassament uns mesos, l'artista va posar-se en contacte amb els seus amics per comunicar que tenia noves coses a dir i d'aquesta última fogonada creativa en va sorgir l'exposició Drone.

La seva carrera de creador efervescent va tenir alguns retorns en forma de premi. El 2013 va rebre el Premi Nacional de Cultura en Arts Visuals per la seva dilatada trajectòria. Entre les obres més significatives del seu llegat hi ha les lletres A, B, C, Q (1980) -conegudes com les "lletres toves"-Llapis (1981), ambdues instal·lades als carrers de Girona, la seva ciutat natal, a la qual sempre ha estat molt arrelat, malgrat que la dècada dels 50 i 60 va fer estades formatives a París i Londres.

També són seus el bust d'homenatge a Carles Rahola (Rambla), la Mamaroca (davant Centre Cívic Santa Eugénia), El Picador (façana del Teatre Municipal), els desapareguts plafons ceràmics de l'edifici El Bolet o una intervenció a la façana de la Cambra de Comerç.

Entre d'altres reconeixements, va rebre el premi Athenea Persones de la ciutat de Girona l'any 2002 en reconeixement a la seva "vasta dedicació a l'escultura i a l'art en general i per la seva vinculació a la ciutat de Girona".

El 2013 li van atorgar el Premi Nacional de Cultura d'Arts Visuals. El jurat destacava que el seu pas per París als anys cinquanta i per Londres als seixanta li dóna "una visió internacional de l'art, del context històric i de l'humanisme de postguerra".

Un reconeixement que l'artista va rebre entre bromes i assegurant que se'l mereixia. "Què deu fer que els premis i els reconeixements sempre els donen a última hora?", es preguntava llavors, sorneguer.

Nota de condol

Després de saber-se la mort de l'escultor, l'Ajuntament de Girona va difondre una nota de condol recordant la vinculació que Torres Monsó sempre ha tingut amb la seva ciutat natal. "L'obra i la persona de Torres Monsó representen l'esforç, el treball continuat, la recerca constant, la innovació i l'experimentació", va destacar l'alcalde, Carles Puigdemont.

L'Ajuntament de Girona va escollir el passat 2014 la reproducció a escala reduïda de la seva obra Lletres toves-que es pot veure a la plaça de Pompeu Fabra al davant de la seu del Govern de la Generalitat-, com a nova distinció institucional del consistori.

En els seus setanta anys de carrera artística continuada, l'artista s'ha deixat portar per diferents corrents, des del cubisme constructiu, passant per l'informalisme, el pop art, el neodadaisme fins a l'art conceptual, per citar-ne alguns.

Va aprendre d'Arístides Maillol, va treballar a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà i, després, es va deixar influir per nous corrents i va experimentar amb noves formes i materials.

Sempre va treballar des de la seva visió d'artista radicalment contemporani, que s'avança en el seu temps i que està molt pendent de tot el que l'envolta. Durant aquest temps es va endinsar en d'altres camps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona