En el recordatori de l'escultor gironí Paco Torres Monsó no hi apareix cap paisatge ni dibuix, sinó una imatge seva disfressat amb embuts. Correspon a una imatge que se li va prendre arran de l'exposició de la llei de l'embut i per a la qual es va disfressar d'aquesta manera. "És en un to irònic; vam pensar que era una representació d'ell", recordava ahir el seu amic i també artista Pep Admetlla. Una ironia, doncs, que els seus amics li han destacat i que no podia faltar en la cerimònia de comiat, que va omplir la sala del tanatori de Girona de familiars, amics, i representants municipals i del món de la cultura gironina. Torres Monsó va morir la nit del dijous a divendres a l'edat de 92 anys.

La seva filla Lisa va prendre la paraula i va lamentar no poder dir "coses bones" perquè "els records dels últims dies no han estat bons; però intento pensar que més endavant podré". En tot cas, sí que va aflorar el sentiment de gratitud que el seu pare transmetia: "Aquests últims dies ha agraït a tothom el que ha fet".

Així, va convertir-se en la veu d'un dels millors artistes gironins de la segona meitat del segle XX i els anys d'aquest XXI per donar gràcies a la seva família, al personal mèdic que l'ha atès i als amics, especialment a dos, a Pep Admetlla i al fotògraf Josep Maria Oliveras, que fins al darrer moment "li han seguit la beta" a les "idees quixotesques" que tenia el seu pare. Finalment, l'agraïment fou per als gironins que "l'estimaven".

Després, va prendre la paraula Admetlla, qui divendres recordava que han compartit 30 anys de vida. Ahir, va rememorar la primera trobada entre tots dos, al taller de Torres Monsó, el qual el "va esbroncar" de tal manera que Admetlla va pensar a enviar-lo "a fer punyetes". No obstant això, dos dies després, Paco Torres Monsó va tornar-li la visita al seu estudi i, des d'aleshores, "mai més ens vam separar".

Pep Admetlla va destacar que Torres Monsó havia estat per ell "un segon pare" i va afegir el que per al seu amic s'havia convertit en la cosa més important els darrers anys, l'amistat: ni els èxits, ni els reconeixements ni els fracassos, el que "més" li interessava era "l'amistat verdadera, l'amistat sense condicions". Emocionat, Admetlla va concloure que "per mi, en Paco era amor; per mi, com per a molts de vosaltres, serà entern, tots en portem un tros".

Referent gironí, però també del barri de Santa Eugènia, les cendres de l'artista reposaran a les hortes, les que per a ell eren el seu territori.

L'any 2013, Torres Monsó va rebre el Premi Nacional de Cultura en Arts Visuals per la seva dilatada trajectòria. Entre aquesta extensa obra, destaca per la seva popularitat les conegudes com les "lletres toves", a la plaça Pompeu Fabra de Girona.