la vida consagrada

Dones i homes que, amb senzillesa, humilitat i bon humor, viuen donant-se i donant-ho tot.

Dones i homes que lluiten contra el mal d'aquest món i rescaten aquells que se senten oprimits, oblidats o xafats pel poder.

Dones i homes que amb amor, retornen i restauren la dignitat que han perdut tants i tants germans nostres.

Dones i homes que acullen el drama dels qui no tenen treball, dels qui passen la nit al ras, dels qui viuen en la por i en la inseguretat i dels qui se senten asfixiats per la frustració i desànim.

Dones i homes que ajuden a fer nàixer somnis nous en els cors cansats i abatuts.

Dones i homes de fe i de pregària, que parlen el llenguatge de l'amor i de la tendresa, amb la veu del silenci, de la comprensió i de la solidaritat.

Dones i homes de pregària feta servei i de sol·licitud i afecte pels més indefensos i pels més dèbils.

Dones i homes de cor senzill, sensibles al dolor, a la desesperació i al cansament dels germans.

Dones i homes plens de bondat, de senzillesa i d'abnegació, que obrin camins d'esperança i que somnien un món millor, per així fer realitat la utopia del Regne.

Dones i homes que acullen les víctimes d'un món egoista i frívol, víctimes del desamor, de la violència cega i de la brutalitat dels homes.

Dones i homes amb les mans obertes i els braços disposats a l'abraçada, a l'acolliment, a l'amor.

Dones i homes somiadors d'esperança i creadors de vida nova, que retornen la dignitat als qui han caigut en l'abisme de la droga, de l'alcohol, de la ludopatia.

Dones i homes amb una mirada plena de tendresa i d'esperança i amb un cor immens, com un reflex de l'amor del Pare.

Dones i homes sense por, disponibles les 24 hores del dia, que amb la seva entrega curen l'anima dels qui no han rebut mai una carícia o una paraula d'amor.

Dones i homes que han descobert que la seva vida només té sentit des de l'amor expressat en el servei als més pobres, als malalts, als ancians, als immigrants.

I és que la nostra societat quedaria paralitzada i el nostre món quedaria bloquejat i sense ànima, sense els consagrats! Com Carmen Costa i Delfina Ciscar, de les Obreres de la Creu, l'agustí Domingo Canet, l'escolapi Francesc Mulet, els Germans de Sant Joan de Déu Josep Farrés i Joan Manel Quilabert, el franciscà Josep Lluís Coll, les benedictines Mª Asumpció Pifarré i Montserrat Viñas, el dominic Jaume Boada, les vedrunes Maria Trullols i Mª Teresa Gamissans i tants d'altres que amb alegria i senzillesa lluiten contra la injustícia, el sofriment o la pobresa.

Com ha dit el P. Josep Mª Soler, la Vida Consagrada "esdevé confessió de la Trinitat per la radicalitat de la consagració personal, signe de fraternitat, pel compromís comunitari i servei de caritat en la comunitat eclesial i en la societat".

Encara hi ha algú que es pregunti per a què serveix la vida consagrada? O també, ¿on es troba l'Església de Jesús? És en aquestes dones i en aquests homes, on hi ha present Jesús i on es fa present el Regne! És en les carmelites descalces de Girona, en els monjos cistercencs de Solius, en les benedictines de Sant Daniel, en les clarisses de Fortià, en els dominics de Girona o en els caputxins d'Arenys de Mar, entre d'altres, que es fa present el Regne de Déu.

Com va dir el papa Francesc a la recent assemblea de la Unió de Superiors Religiosos, els consagrats hem de ser "testimonis d'una manera diferent de fer, d'actuar i de viure", des de "la profecia del Regne", per així, ser "dones i homes que il·luminin el futur". Aquest és el nostre repte! Aquest és el camí a seguir com a deixebles de Jesús!