L'historiador Jordi Oliva ha descobert a l'Arxiu Militar d'Àvila uns nous "papers de Salamanca". Es tracta de documentació "important" i "compromesa" de la Generalitat que el Govern es va endur a París durant l'exili. Quan l'any 1940 França va ser ocupada pels nazis, va ser intervinguda per la Gestapo, que la va lliurar a la policia espanyola. Fa uns anys, Catalunya va recuperar una part d'aquests nous "Papers" que havien quedat a París, però la resta de documentació es troba a l'arxiu d'Àvila. Es tracta d'informes sobre la indústria catalana de guerra, documents sobre l'organització de l'exèrcit durant la Guerra Civil, la relació de morts a la rereguarda i, fins i tot, discursos de Companys.

El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha explicat que és una documentació que ha de ser retornada perquè és "importantíssima" per a la història de Catalunya. Davant d'això, demanaran a l'Estat el seu retorn i animen la Generalitat a iniciar els tràmits perquè es faci efectiu.

En cas d'una possible negativa, Cruanyes ha recordat que l'Estat "té deure de restituir la documentació i el patrimoni a les víctimes de la repressió, complint així els principis de dret internacional". "Si no ho aconseguim, seguirem denunciant a nivell internacional la cara veritable del govern espanyol", ha reblat.

Cruanyes també ha volgut abordar la situació "lamentable" que es dóna amb la negativa a retornar l'últim lligall dels "Papers de Salamanca" que encara es troben a l'arxiu espanyol. Al seu entendre el retard en la darrera tramesa és "inacceptable". "No es pot admetre que el ministeri se salti la llei", ha dit, i ha titllat de "xantatge" i de "burla a les víctimes" la situació actual.

La Comissió de la Dignitat també ha volgut respondre al a demanda del govern espanyol que Catalunya retorni els "papers" que no han trobat propietari. "Si n'hi ha que no ho han pogut trobar el seu propietari és, precisament, a causa de la repressió, persecució i destrucció d'institucions que no es van poder reconstruir".

Per aquesta documentació a la qual no s'ha trobat el propietari legítim, la Comissió de la Dignitat aposta perquè resti als arxius catalans, ja que es tracta "d'un patrimoni de tots".

Manifest

Amb aquestes reivindicacions i coincidint amb els 76 anys de la requisa, la Comissió de la Dignitat ha fet públic un manifesta signat per un centenar de personalitats, catedràtics, professors universitaris i de professionals de la cultura de Catalunya, l'Estat i de tot el món que donen suport a l'entitat.