L'escriptor Jaume Cabré torna a contactar amb els lectors, després de l'èxit de la multipremiada i traduïda Jo confesso, amb una mena d'assaig, Les incerteses, que reconeix que li ha servit de "teràpia" per fugir de l'"ombra allargada" d'aquesta última novel·la.

Publicat per Proa, a Les incerteses l'escriptor català desplega tots els seus interrogants creatius, en un estil accessible per al gran públic, i partint de la premissa que cada vegada li "costa més escriure".

En menys de 200 pàgines tant reflexiona sobre la música -la seva gran passió- com lamenta la crisi de valors o revela com a arma alguns dels seus personatges.

Es tracta d'un títol semblant a El sentit de la ficció i La matèria de l'esperit, que va publicar, respectivament, quan va acabar L'ombra de l'eunuc i Les veus del Pamano, altres novel·les d'èxit seves.

"Quan acabo una novel·la que m'ha desgastat molt busco la manera de refer-me", va precisar ahir en la presentació, i va afegir que es tracta d'una "necessitat vital", ja que queda tan esgotat inventant que l'únic que vol és "carregar les piles i reflexionar".

De fet, en el pròleg ja deixa clar que amb aquest llibre reincideix "en la necessitat de fer una parada mental, mirar cap enrere, pensar en tot el que he llegit, he escrit i he viscut i provar de donar explicacions que potser seran inútils perquè ningú no me les ha demanades".

Sobre el títol, no va amagar que a mesura que es va fent gran s'adona que cada vegada li costa més "el fet d'escriure" i que veu més incerteses en tot, que posa ara davant el lector.

Va rememorar que Jo confesso, el gran èxit de la literatura catalana dels últims anys, amb centenars de milers de lectors a Alemanya o amb convençuts lectors a Polònia, el va ocupar vuit anys de la seva vida, a part del que ha comportat posteriorment de viatges per tot el món. En la seva al·locució i com és habitual en ell, va reivindicar el treball ben fet. "Primer vols pujar un 2.000, després un 3.000 i al final vols atrevir-te amb un 4.000 sense oxigen", va argumentar en una metàfora muntanyista.

També va afirmar que no coneix la inspiració i que mai no té pressa quan està davant la pàgina en blanc, i va avançar que té noves idees al cap, però que caldrà esperar que prenguin forma literària.

Silenci i poesia

Sense amagar que l'únic que vol és escriure, l'autor va parlar també de la necessitat del silenci "per poder dir coses" i va exalçar la poesia.

"Desconfieu dels novel·listes que no llegeixen poesia", va tornar a repetir com ja ho va fer de jove, perquè "és la paraula sola, despullada, sense necessitat d'argument".

D'altra banda, va realçar la figura de Manuel de Pedrolo, de qui no ha oblidat una època de la seva vida en la qual va treballar en una gasolinera a la comarca de la Segarra, i de qui es recorda únicament Mecanoscrit del segon origen, quan Viure a la intempèrie o el cicle de Temps obert té més calat, segons la seva opinió.

A més, va sostenir que la lectura de llibres ajuda a créixer com a persona i, contundent, va assenyalar que sempre té en compte el lector.