Els arqueòlegs han trobat al fondejador d'Aiguablava una àmfora única al Mediterrani. Data de finals del segle II dC i és la primera del seu tipus, coneguda amb el nom científic de "Dressel 20 parva", que conserva la inscripció sobre què contenia. Marcat amb tinta que ha resistit el pas dels segles s'hi llegeix "Oleu dulce" (un determinat tipus d'oli que servia per cuinar).

La troballa té ressò internacional, i ja s'ha fet saber a la comunitat científica, perquè fins ara a Roma s'havien trobat moltes àmfores d'aquesta mena, però no se sabia amb quin producte s'omplien. La campanya a la cala de Begur, l'última que s'hi ha fet, també ha tret a la llum una copa de vidre decorada de finals del segle II, la primera que es troba submergida a Catalunya.

Vuit anys després de començar-hi a excavar, els arqueòlegs han tancat aquest 2014 les campanyes al fondejador d'Aiguablava. Aquesta cala de Begur s'ha revelat com un jaciment prolífic: s'hi han arribat a trobar les restes de tres vaixells romans (d'entre els segles II aC i IIdC), un de medieval i un cinquè de modern (dels segles XVIII-XIX).

La darrera de les campanyes, la que ha permès treure a la llum l'excepcional àmfora, s'ha fet sobre el derelicte batejat com a Aiguablava VI, que correspon a una nau que es va enfonsar durant un temporal a finals del segle II dC, a tan sols 3 metres de fondària. La violència de l'onatge va fer que s'enfonsés cap per avall, i que el seu carregament quedés a redós per segles.

A diferència dels altres dos derelictes romans trobats a Aiguablava, que només transportaven vi, aquest vaixell duia un carregament del tot heterogeni. Portava àmfores de vi (africanes, gregues i del sud de França), àmfores d'oli i salaons i també teules de construcció.

Gràcies a la troballa de la inscripció "Oleu dulce" s'ha pogut resoldre un misteri de l'antiguitat. Com va dir ahir l'arqueòleg Gustau Vivar, director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), "sabíem pels textos sobre receptes que aquest era un oli que servia per cuinar, però desconeixíem quin tipus d'àmfora el transportava".

El CASC ja s'ha posat la descoberta en coneixement de la comunitat científica internacional. I és que a Roma s'han trobat nombroses àmfores d'aquest tipus, però com que cap conservava la inscripció, no se sabia què contenien. "Ara podem dir que, per entendre Roma, haurem de passar per Aiguablava", bromeja Vivar.