El pla de flexibilització de les carreres universitàries que ha aprovat el consell de ministres comportarà un augment de la inversió que hauran d'afrontar els alumnes de cicle superior si la institució on s'inscriuen aposta per la nova fórmula composta per una carrera de grau de tres anys de durada i un màster bianual. Els estudiants hauran de desemborsar força més diners -dependrà dels estudis- per l'últim ?exer?cici acadèmic si decideixen completar lliçons de postgrau.

El preu mitjà per crèdit en un grau -cada curs té 60 crèdits- és de 18,42 euros i en els màsters no habilitants (els que no són obligatoris per ?exer?cir una professió) és de 40,11 euros, segons dades oficials del Ministeri d'Educació. Els preus més alts de grau -com s'observa en el gràfic superior- es troben a Madrid i Catalunya (30,33 euros i 33,52 per crèdit, respectivament), igual que en els màsters (65,4 a Catalunya i 65 a Madrid). Això significa que l'alumne que vulgui completar la seva formació pagarà a Catalunya uns 4.000 euros pel curs de màster mentre que fins ara en pagava uns 2.000 per tractar-se d'un grau. Uns 2.000 euros més.

La teoria del ministre és que si els alumnes cursen només els 3 cursos de grau, fins i tot estalviaran diners. Però la pràctica és un altra, com assenyala Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona: "En un mercat laboral asfixiat i molt exigent -els requisits que es demanen en les ofertes són cada vegada més- molts universitaris es veuran obligats a completar un màster de dos anys per trobar l'ocupació desitjada amb més garanties". Per a Bonet, "és un model pervers i elitista". "Un dels principals efectes serà l'augment del cost de la matrícula en l'últim curs. En l'actualitat es té la percepció -tant per part dels ocupadors com de la gent que estudia- que cal estar el més format possible. Una carrera de tres anys t'atorgarà una preparació molt generalista i gairebé tothom apostarà per cursar el màster", afirma.

És una cosa que ja es nota, però que amb el nou model serà més necessària. Alguns universitaris es queden en l'actualidat en els seus quatre anys de grau, però les estadístiques demostren que els màsters guanyen afluència. Si un any d'aquests estudis ja origina un esforç a les famílies, amb dos anys l'escenari serà molt més sever per a les llars.

L'últim informe sobre els preus en el sistema universitari espanyol publicat pel ministeri d'Educació situa en una mitjana de 20,39 euros el preu dels crèdits en un grau universitari i en 46,20 el de la unitat en els màsters no habilitants -aquells no obligatoris per exercir una ocupació-. Els ensenyaments habilitants ja estan reglats per Europa i no es veuran afectats pel canvi de normativa.

No passa el mateix amb la resta. Així, en un escenari on la majoria de ciutadans es veuen forçats a completar al màxim la seva formació, el fet de comptar amb un any més de màster -fins a arribar als 300 crèdits totals- causarà un augment de la inversió mitjana en 1.548 euros.

La UdG, en contra

Sergi Bonet alerta que tot plegat no és més que "un intent de controlar les universitats per part del poder, ja que ens financem gràcies als crèdits de grau i l'eliminació d'un grau suposa un 25% menys d'ingressos". "O sigui que no només estan creant una universitat més selectiva, sinó que atempten contra l'autonomia universitària", assenyala. A més, si només les classes benestants tenen accés als màsters, seran també les que coparan els millors llocs de treball.

Però sobretot el rector assenyala l'absurd de canviar el sistema quatre anys després d'haver-lo implantat. És a dir, "just quan es poden començar a avaluar els resultats de l'actual sistema". Una opinió compartida per la totalitat de degans de la UdG que Diari de Girona ha consultat. Per a Josep Gordi, degà de Lletres, la reforma "no té cap sentit, és molt prematura". Josep Maria Serra, degà d'Educació i Psicologia, opina que "no té gaire sentit canviar abans de tenir temps de saber com es desenvolupen els professionals que han sortit dels actuals estudis". Dolors Vidal, de Turisme, indica que "abans d'estudiar resultats arriba un nou canvi i aquesta vegada, molt vinculat al problema econòmic del país". "Tenim molt bons estudis i hem de preservar qualitat, continuar amb la internacionalització, i assegurar un sistema d'actualització i avançament de necessitats laborals. Ho farem, amb Wert o sense", conclou Vidal, no sense reconèixer que la reforma té una part positiva: "Flexibilitza durada i corresponsabilitza les universitats de les decisions que es prenen".

Quim Salvi, director de l'Escola Politècnica Superior, hi veu aspectes positius -"flexibilitat, més integració internacional"-, però alerta que "el context actual és diferent: els estudis de màster són molt més costosos que els de grau i aquest fet ha posat molts màsters universitaris en crisi per manca d'estudiants i en conseqüència ha disminuït l'especialització dels recents titulats", cosa que es pot agreujar.

Carme Saurina, de Ciències Econòmiques i Empresarials, critica que el decret ofereixi a cada universitat la possibilitat de decidir quines titulacions oferiran tres cursos de grau i quines quatre: "Costa imaginar que una mateixa titulació s'ofereixi a quatre anys en un territori i que a 100 quilòmetres de distància es pugui cursar la mateixa titulació i amb el mateix valor professional amb només tres anys".

Fina Patiño, d'Infermeria, ho troba "precipitat perquè tot just s'està avaluant el pla d'estudis de les actuals titulacions". "Allò prioritari seria consolidar aquests estudis i disposar dels resultats de la seva avaluació, abans de decidir un altre canvi", diu. Esmenta també els "efectes econòmics que pot tenir aquest canvi tant pel que fa al finançament de les universitats com al que pot suposar per als futurs estudiants".