El director xilè Patricio Guzmán va impactar ahir a la Berlinale amb el seu cinema-denúncia del genocidi colonial al pinochetista, compartint jornada amb un Terrence Malick que va decebre amb Knight of Cups, un film que en absència del cineasta van defensar els seus actors, Christian Bale i Natalie Portman.
Guzmán, fidel al seu estil, va presentar al festival El botón de nácar, un documental que segueix els passos de Nostalgia de la luz i que arrenca del desert d'Atacama per desembocar en l'immens arxipèlag xilè que és el sud del país i la història de massacres continuades de l'illa de Dawson. "El fil conductor és l'aigua, element fonamental tant en el cosmos com en la vida humana diària, independentment que no tot el que es fa amb ella sigui immens o bell i de les grans tragèdies que pot amagar", va explicar el director després la projecció del seu film.
La mirada còsmica de Guzmán adopta un format que recorda qualsevol bon reportatge de National Geographic per transformar-se en un relat sense concessions de la història de dues matances: la primera, el gairebé extermini de la població autòctona; i, després, els desapareguts de la dictadura. "Lamentablement, 40 anys després de la dictadura, el govern del meu país segueix sense haver abordat seriosament el que va passar", va afirmar el director, que va recordar que només una de les seves catorze pel·lícules, Nostalgia de la luz, ha estat projectada a la televisió xilena. "I de matinada", va afegir.
La veu de Guzmán és el fil conductor d'un viatge de gran bellesa, del cosmos a la terra, però que tanca la seqüència de dues destruccions i incideix en un dels seus capítols més negres de la recent història xilena: els presos polítics als quals el pinochetisme va llançar al mar.
Un altre film de Xile
Amb El botón de nácar, Guzmán va deixar constància de l'excel·lent moment de la cinematografia xilena, que en aquesta 65a edició de la Berlinale presenta dos films a competició, el segon dels quals, El club, de Pablo Larraín, es projectarà avui.
En canvi, Terrence Malick, Ós d'Or a la Berlinale 1999 amb The Thin Red Line i Palma d'Or a Cannes el 2011 amb L'arbre de la vida, va decebre amb la seva nova incursió en el cinema de cambra "basculant".
