Una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Southampton i l'Australian National University ha demostrat que el final de l'últim període glacial, fa 15.000 anys, va coincidir amb l'alliberament de grans quantitats de CO2 emmagatzemat en els oceans de l'hemisferi sud.

La investigació, que publica avui la revista Nature, demostra que el carboni que va ser alliberat del fons dels oceans a l'atmosfera va provocar un augment de les concentracions de CO2 i un increment global de les temperatures en el planeta. Segons els investigadors, el descobriment aporta nous coneixements sobre com els oceans influeixen en el cicle del carboni i en el canvi climàtic.

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip internacional ha calculat el contingut en carboni de les aigües superficials al llarg dels segles mitjançant l'estudi de la composició química de les petxines calcàries d'antics organismes marins que habitaven la superfície de l'oceà fa milers d'anys, i que ara jeuen sota el llit marí. Els oceans emmagatzemen unes 60 vegades més carboni que l'atmosfera, però aquest carboni pot ser intercanviat ràpidament, en termes "geològics", amb l'atmosfera.

Uns canvis decisius

El doctor Miguel Ángel Martínez Botín, investigador de la Universitat de Southampton i codirector de l'estudi, va explicar ahir que "la magnitud i velocitat d'aquestes variacions periòdiques en el CO2 atmosfèric al llarg dels cicles glacials suggereix que els canvis en l'emmagatzematge de carboni en els oceans influeixen de manera important a les variacions naturals del CO2 atmosfèric".

L'altre codirector de l'estudi, l'investigador de l'Australian National University (ANU) i antic investigador del ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals) de la UAB, Gianluca Marino, va destacar que "s'han trobat concentracions molt elevades de CO2 dissolt en les aigües superficials de l'Oceà Atlàntic Sud i del Pacífic Aquest que coincideixen amb increments en el CO2 atmosfèric al final de l'última era glacial, la qual cosa suggereix que aquestes regions actuen com fonts de CO2 de l'atmosfera".

"El nostre descobriment recolza la teoria que afirma que una sèrie de processos que operen en el sector sud dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic, la regió anomenada Oceà Sud, van canviar les quantitats de carboni emmagatzemat en les aigües més profundes", ha indicat Marino. "Quan la comunicació entre aquestes aigües i l'atmosfera és limitada, el carboni queda bloquejat a les zones abissals, lluny de l'atmosfera, durant tot el període glacial. I en els períodes interglacials càlids passa tot al contrari", va detallar el científic.

Els investigadors han analitzat centenars de petits organismes recollits en dues campanyes. Una en un punt de l'Oceà Atlàntic Sud a mig camí entre el cap De Hornos i el Cap de Bona Esperança, a 3.800 metres de profunditat, durant una campanya del vaixell oceanogràfic Polarstern, i l'altre davant de la costa de l'Equador, a una profunditat de 2.200 metres, a bord del vaixell oceanogràfic Joides Resolution de l'International Ocean Discovery Program.

Mentre que aquests nous resultats recolzen un paper primordial dels processos en l'Oceà Sud en aquests cicles naturals, els científics han advertit que encara es desconeix la història completa, la resta de processos que operen en altres parts de l'oceà, com pot ser el Pacífic Nord, i que podrien tenir també un paper important en la variació del CO2 atmosfèric.