L'expressió és del Papa Francesc. És un crit, no una melodia, no una serenata. Arranca de l'entranya, penetrant com una puñalada. Què pretén aquest crit? "Enfortir els cors", com diu Jeremies, i fer que els cristians s'adonin de la temptació que és la "indiferència vers el proïsme i vers Déu".

És el to del missatge del Sant Pare per a la Quaresma 2015. Als homes, a tots, homes i dones, se'ns ha de recordar que l'encarnació del Fill de Déu és una donació real que Déu fa del seu Fill. Per Amor. Per a res més. I "per la salvació de cada home". "La porta entre Déu i l'home" està definitivament oberta. L'Església la manté oberta per la Paraula, els sagraments i el testimoniatge de la fe i la caritat, diu el Papa. És perquè el món tendeix a tancar la porta que necessita un crit, com una veu potent que brama davant la proximitat d'un accident greu.

Jo crec que la gent no sap el que és aquest temps litúrgic. Se sap més bé el que és el Carnaval i menys la relació de les dues manifestacions. En una redacció, es dirien més coses del Carnaval que de la Quaresma. Les disfresses són atraients. Tothom porta molt endins un desig de transformar la seva vida millorant-la. Riure sense fer riure, revestir-se d'unes realitats que no tenim, és com un vot per un futur millor.

Mentrestant, el ser profund que portem a dins queda sense resposta. La "indiferència" pels problemes dels altres, pel sofriment humà i pel tema de Déu, ha anestesiat la consciència de molta gent. De vegades, es fa present la sentència del filòsof: "L'home és un llop per l'home". Però la indiferència, el viure d'esquena a tot sofriment i a tota injustícia, és la pitjor agressió. El crit de la Quaresma és un crit de profeta. Papa Francesc: Profeta!