Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995) és un dels referents icònics de la cultura en català, conegut sobretot pel seu activisme en el moviment de la "Nova Cançó". No obstant això, poemaris complets i desenes de textos per cançons romanen ?inè?dits. Així s'escriu la història de la música i l'art en aquestes terres.

Ara, la petita i jove editorial de Carcaixent Sembra Llibres (www.sembrallibres.com) -res d'institucions públiques, és clar; parlem de l'incòmode Ovidi- ultima un ambiciós volum que ?reu?neix prop d'una setantena de poemes inèdits, així com mig centenar de lletres per a cançons (així les va signar) que també veuen la llum per primera vegada, i desenes de fotografies, la majoria mai publicades. Aquest material s'uneix als textos de Jordi Tormo que revisen la trajectòria del cantant i actor i la seva relació amb altres poetes (Vicent Andrés Estellés mereix un capítol especial).

El llibre (Ovidi Montllor, un ?obrer de la paraula), que sortirà al carrer a les pròximes setmanes, és una de les iniciatives que recorden el creador d'Alcoi en complir vint anys de la seva mort (el 10 de març de 1995).

Professionals de l'audiovisual com Vicent Tamarit, Rosana Pastor i Eduard Fernández tenen en marxa una campanya de micromecenatge per finançar el documental ficcionat L'Ovidi: el making off de la pel·lícula que mai es va fer, que narra totes les traves que durant anys es van trobar per poder realitzar un film sobre l'actor, cantautor, poeta i valencià de Barcelona o a l'inrevés..., la fera ferotge, en resum. El festival Barnasants dedica així mateix un cicle de recitals al d'Alcoi.

Els poemes inèdits que ara recupera l'editorial Sembra formen part dels poemaris Millor boig que viu i Agres, amargs i dolços, però n'hi ha d'altres també complets -amb títol, dedicatòria i estructura conjunta- i sense publicar a l'Arxiu Ovidi Montllor, comenta Tormo (Alcoi , 1979). No és, per tant, un material secret, sinó més aviat que no ha despertat interès. La faceta com a poeta és la gran desconeguda d'Ovidi, i per això aquest llibre la descobreix al lector.

Per què hi ha tanta creació de la seva mà encara en els calaixos? És la pregunta que l'editor, Joan Carles Girbés, va formular a Tormo. Aquest ho explica: "Perquè a partir de 1980 deixa de fer discos, guanya la indústria sobre la cultura i ningú li edita, però ell no deixa de fer música".

No obstant això, la seva figura ha crescut amb els anys i ha estat recuperada pels joves músics, que han posat el seu nom al seu col·lectiu. És ja un símbol de la resistència de la societat civil.