Terry O'Neill es va guanyar la confiança de moltes de les celebritats de Hollywood dels anys 60 i 70. Passava setmanes senceres amb ells fins que, convertint-se pràcticament en invisible, aconseguia instantànies que mostraven la faceta més relaxada i informal dels artistes. Ara, una mostra d'aquestes fotografies en blanc i negre es poden veure al Museu del Cinema de Girona. Es tracta de l'exposició 'Terry O'Neill, Rostres de Llegenda' on, entre d'altres, es veuen imatges de Brigitte Bardot, Mia Farrow, Paul Newman, Robert Redford, Orson Welles i Audrey Hepburn. A banda d'artistes de cinema, O'Neill va ser fotògraf de músics com Frank Sinatra, els Rollings Stones o els Beatles.

El Museu del Cinema de Girona ha estrenat exposició temporal dedicada als rostres del cinema de Hollywood dels anys 60 i 70. A la planta baixa del museu es poden veure una seixantena de fotografies de Terry O'Neill (Londres, 1938), sobretot de l'època que va passar a Los Angeles compartint rodatges amb les estrelles de l'època.

L'estil d'O'Neill destaca per ser fresc i informal i això ho aconseguia per diversos factors. Per una banda, perquè treballava amb una càmera més petita que les habituals de l'època (una 35 milímetres), cosa que li permetia passar més desapercebut i poder disparar de manera més espontània.

L'exposició està produïda per la Fundació Telefònica i recull una seixantena de fotografies d'aquesta època. Segons ha explicat la responsable d'exposicions i col·leccions de Fundació Telefònica, Laura Fernández, el fotògraf passava setmanes senceres amb els actors i actrius i també assistia als rodatges. Això li permetia agafar-se temps per trobar aquella faceta més informal dels seus retratats. "O'Neill sempre deia que les claus d'una bona fotografia eren la paciència, fer-se invisible i ser discret", ha explicat Fernández.

Retrats carregats d'anècdotes

Un factor que jugava a favor del fotògraf és que estava casat amb l'actriu Faye Dunaway i, per tant, formava part de la faràndula de Hollywood. Entre les fotografies de l'exposició, per exemple, es pot veure la que va fer a la seva dona l'endemà de guanyar un Òscar l'any 1977. Enlloc de fotografiar-la en el glamour de la gala, va optar per fer-li una fotografia l'endemà al matí a la piscina, vestida amb una bata de seda i talons, mig estirada fent un cafè i envoltada de diaris i amb l'estatueta a sobre la taula.

Darrera de cada foto hi ha una història i una anècdota. Per exemple, a la mostra també hi ha una de les primeres fotografies que va fer quan tenia vint-i-pocs anys i que el va llençar a la fama. És la instantània que va fer a uns joveníssims Beatles als estudis d'Abbey Road. Altres fotografies amb història són les que va fer a Romy Schneider el 1982 on l'actriu apareix amb un posat trist. Dos mesos després d'aquesta fotografia es va suïcidar. O també la imatge del dia que Marlene Dietrich es va retirar, l'any 1975 a Londres. Entre les fotografies hi ha rostres molt coneguts com els de Brigitte Bardot, Mia Farrow, Paul Newman, Robert Redford, Orson Welles o Audrey Hepburn.

El director del Museu del Cinema, Jordi Pons, ha destacat que les instantànies d'O'Neill són diferents d'altres fotografies que han exposat perquè són "veritables fotografies d'autor" que mostren la part més íntima dels artistes. A la presentació de la mostra també hi ha assistit l'alcalde, Carles Puigdemont, que ha destacat que O'Neill va saber aprofitar molt bé el "parèntesi daurat" que va viure entre el moment que el fotoperiodisme guanya en impacte i abans que arribi la irrupció del món de les noves tecnologies i el "reality". "Ara és impensable pensar que algun fotògraf es pugui passar dies i setmanes amb els actors, tot està més pautat i res és tan natural", ha reflexionat.

La mostra es pot visitar del 17 de febrer al 31 de maig. Abans d'arribar a Girona, l'exposició s'ha vist a Madrid (en tres mesos va rebre 60.000 visitants), a Huelva i San Sebastià.