L'Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat del Vallès va acollir ahir l'acte de lliurament de 6.440 documents espoliats durant el franquisme als seus legítims hereus. L'acte es va celebrar a la seu de l'arxiu, presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i amb la participació d'un total d'11 entitats o hereus legítims de la documentació.

Es tracta d'un conjunt de 6.440 documents que van arribar a l'arxiu el passat 4 de desembre procedents de l'Arxiu de Salamanca i els propietaris dels quals s'han identificat a partir d'un procés d'anàlisis.

Els documents contenen des de fitxes del Centre Asturià de Barcelona corresponents a exiliats d'Astúries fins a un conjunt bibliogràfic del president del Parlament Antoni Rovira i Virgili.

"Hem rebut 16 llibres que van ser espoliats de la mateixa casa familiar on continuem vivint, al barri d'Horta. No sabem quins llibres són, però la meva àvia va batallar molt perquè tornessin i no ho ha pogut veure", va dir la besnéta d'Antoni Rovira i Virgili, Maria Calvet.

Carta de Pau Romeva

Un altre document destacat és una carta de Pau Romeva, diputat del Parlament que va haver de fugir del país, i que en tornar a la que havia estat casa seva es va trobar que tot el seu patrimoni havia estat espoliat.

"En tornar de l'exili van anar a la que havia estat casa seva i ja hi vivia una altra gent, allà. Dels documents que tenia no quedava res", va explicar Clara Riba, la seva néta, que ahir va recollir una carta del seu avi.

Ferran Mascarell va celebrar que els hereus hagin pogut recuperar part del seu passat, i va lamentar que els propietaris originals no els hagin pogut veure pels impediments que ha posat històricament el Govern espanyol.

"Entenc que durant el període de la dictadura no els volguessin tornar perquè no s'atenia ni els drets ni les dignitats de les persones, però des de 1979 fins ara hauria estat normal que algú tingués la voluntat que això hagués anat a un ritme raonable", va dir.

Part dels hereus han renunciat a recollir físicament la documentació i només s'han endut una còpia digital amb la finalitat de conservar els originals a l'arxiu.

Queda pendent ara el lliurament dels documents localitzats a Àvila i que van ser confiscats a la Generalitat per part de les tropes nazis a París, on estava instal·lat el govern català.

"És una befa, un robatori i una injustícia per part del Govern espanyol, no és necessària cap llei per reparar aquesta injustícia", va expressar Francesc Cruanyes, president de la Comissió per la Dignitat.

En aquest sentit, Francesc Cruanyes va apuntar que la documentació localitzada a Àvila és "importantíssima", per la qual cosa, segons la seva opinió, l'Estat espanyol no pot quedar com un Estat que dóna suport a un crim comès pels nazis, de manera que els haurà de retornar".