Esborrar Roma no és fàcil. Primer cal dibuixar-la. I això, omplir desenes de pàgines d'una llibreta amb els dibuixos dels principals monuments, des de la Fontana di Trevi al Coliseu passant pel Panteó, és el que va fer l'artista garrotxina Isabel Banal a la capital italiana durant l'estada pagada de sis mesos de la cobejada Beca de la Academia de España en Roma, que convoca el Ministeri d'Afers Exteriors espanyol.

Però Isabel Banal (Castellfollit de la Roca, 1963) va esborrar després un a un els dibuixos posant-t'hi la mateixa constància que hi havia posat a l'hora de crear-los amb el seu llapis. Fins a 120 indrets turístics va dibuixar meticulosament Isabel Banal i fins a 120 dibuixos va esborrar meticulosament Isabel Banal, en un exercici premeditat que troba el sentit en el fet de conservar les restes de la goma d'esborrar, degudament classificades, perquè no es barregin les d'un dibuix amb les dels altres.

El resultat del desconcertant comportament és l'exposició Tutta Roma. Contemplando instantáneas, que a partir del proper dia 27 s'exhibirà a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid.

El públic pot accedir per un pas estret a l'interior d'un recambró construït amb quatre parets de fusta i ple de prestatgeries. És com un rebost. A les prestatgeries s'exposen els pots de vidre que, com si es tractés de conserves alimentàries, mostren un contingut que no és altre que les restes engrunades de la goma d'esborrar. De cada pot de vidre penja una etiqueta: Fontana di Trevi, Coliseu, Panteó... I així fins a 120 pots amb la seva tapadora d'alumini perquè no perdin la seva essència.

"Viatgem molt i fem moltes fotos, però aprofundim realment en el coneixement dels llocs que visitem?", es pregunta l'artista en declaracions al Diari de Girona, i aclareix que la seva intenció és provocativa: vol desencadenar una reflexió sobre el paper "superficial" del turisme tal com s'està enfocant avui, organitzat per unes empreses més interessades a fomentar el consum.

"Cada vegada viatgem més, però en lloc de records tornem amb fotografies", comenta Banal, i assegura que el desencadenant del seu projecte és la frase de la poetessa polonesa Wislawa Szymborska: "Viatgem més ràpid, més sovint, més lluny, tot i que en lloc de records tornem amb fotos".

"Aquesta cita és el meu far", afegeix Banal, que admet que el seu muntatge és una "negació absoluta de la imatge de Roma, ja que no hi ha cap foto, però evoca el lloc" i quan l'espectador està allà dins "li vénen al cap les mil imatges de Roma que té al cap; és una mica aquest joc".

Professora de l'Escola Massana de Barcelona, Banal va arribar a Roma carregada de guies turístiques editades a Espanya i va visitar els llocs més recomanats. "Cada dia feia això. I m'hi estava molta estona a cada lloc, hores. El que feia era observar i dibuixar. Quan arribava al taller ho esborava tot i guardava les restes de goma en un pot perquè contenen l'essència de la meva visita i la meva vivència allà".

L'estada va ser d'octubre 2013 a abril 2014. "Un luxe, era una beca que em feian moltíssima il·lusió, feia vint anys que la desitjava, m'hi havia presentat els tres últims anys sempre amb el mateix projecte".

L'Acadèmia de San Fernando exposa conjuntament les obres de tots els beneficiats amb la beca del ministeri espanyol. La mostra es va veure primer a Roma.

"Ha estat una experiència fantàstica també per la convivència entre tots els becats", conclou.