Hem celebrat el Diumenge de Rams i hem omplert de manaies armats o estaferms els nostres carrers i places, entrant de ple a la Setmana Santa coneguda també com la setmana de dolor, resseguint aquestes dues dates perfilarem el 75è aniversari dels Manaies de Girona que posarà fi a una sèrie de celebracions que s'han portat a terme a la nostra ciutat i que culminaran aquesta Setmana Santa.

A l'any d'haver finalitzat una guerra que va deixar la nostra ciutat amb els estralls que això suposa, esglésies destrossades, edificis ensorrats i cases calcinades, teníem una Girona que li podríem donar el nom que molts de nosaltres hem sentit a dir durant anys, "la Girona grisa i negra". Malgrat els contratemps i les dificultats del moment, un grup de gironins, entre els quals es trobaven el senyor Joaquim Pla i Dalmau, entre d'altres, autor de la música dels manaies, van decidir recuperar la tradició de la desfilada de manaies a la processó de Setmana Santa de l'any 1940, aconseguint sortir amb 26 manaies tot i els problemes que van tenir per aconseguir-ne els vestits. La sortida es portà a terme el dia 22 de març. Amb gran expectació per part del públic, el pendonista de la processó va ser l'alcalde Don Alberto de Quintana i Vergés, essent convidats els manaies pel pendonista amb un refrigeri a l'hotel del Centre, al carrer de Ciutadans.

No cal dir que amb aquesta sortida es començava a escriure la història dels Manaies de Girona, dels quals enguany celebrem els 75 anys. Els manaies han passat per un munt de vicissituds que sols els de més edat o els que han passat de pares a fills són coneixedors de les mancances que han viscut quant a locals propis, vestuari i altres.

L'any 1950 surt el primer butlletí on es recullen els 10 primers anys dels manaies. A la portada un equite amb trompetí d'ordres, un exemplar històric que vaig rebre de regal junt amb un casc de manaia l'any 1985 de la mà de Mossèn Francesc Geli, amic de casa, davant la meva afició que sabia feia anys tenia pels manaies, participava a la processó des de l'edat dels 5 anys, a una tia meva li va fer il·lusió portar-me, ho feia amb la vesta de la Confraria dels Dolors, que les llogaven i la mare l'encongia fins posar-me-la a mida. En arribar a l'adolescència vaig voler una vesta meva de la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona, però la feina del Divendres Sant a la granja va fer que hagués de deixar d'anar a la processó amb molta tristesa, i la vesta es tanqués dins una capsa.

El 1965 es va celebrar el 25è aniversari, i vaig recollir les primeres imatges filmades amb Super 8 per mi, una relíquia poder tenir els Manaies i la processó filmats.

El 1988 els Manaies nomenen la primera dona pendonista i recau a la meva persona. Aquest fet provoca expectació tant a les Confraries, els mateixos Manaies, els gironins i els mitjans de comunicació, ja que era la primera vegada en 50 anys que es confiava el pendó d'una confraria a una dona, sempre havien estat homes.

Per això penso que ara seria injust que dedicant un article als 75 anys dels Manaies no ressaltés el meu agraïment a la Junta del senyor Narcís Peréz i Moratones, que em va concedir aquest honor i a tota la gent que va estar al meu costat ja que aquest fet va marcar la meva vida per sempre. Els qui ja no es troben entre nosaltres: el senyor Joaquim Pla pel seu dibuix, al senyor Joaquim Casal pel poema dedicat; al senyor Joan Tomás Optio, que des que vaig ser pendonista, quan sortia a defilar i passava per davant la granja feia un gest que la gent preguntava i que jo vaig agrair sempre. Per primera vegada també va ser-hi present al lliurament del pendó l'alcalde senyor Joaquim Nadal i Farreras, que enguany ha estat el pregoner de la Setmana Santa, amb molt d'èxit per cert, a qui aprofito per felicitar un cop més.

Sóc tímida i l'eix de la meva vida sempre havia voltat a l'entorn de la meva feina darrere el taulell de la Granja Mora, la notícia va trasbalsar la tranquil·litat de la meva persona. Un cop superat aquest món per a mi desconegut, va arribar el gran dia. Aquella capsa que s'havia tancat feia 25 anys, es va tornar a obrir, vaig tornar a la processó i vaig sentir el batec del cor de la meva estimada Girona. El que varen viure els meus pares i en Raimon no tinc paraules per expressar-ho. No dic el que vaig viure jo i que he escrit un munt de vegades. Ho porto al cor i està intacte des de fa 27 anys, us ho puc ben assegurar que cada any revisc l'emoció amb la mateixa intensitat que l'any 1988. Aquest mateix any els Manaies de Girona els vaig fer presents a l'exposició de flors que encara es feia a Sant Domènec. L'amiga Maria Cobarsi em va deixar un espai i vàrem posar un manaia gran, un de petit, una vesta i al fons el domàs que vaig posar al balco per posar el pendó, domàs que després els vaig regalar i ara presideix la barana del cor on hi ha la banda.

Aquest mateix any vàrem dir adéu a Casa Carles, local que havia acollit els manaies durant anys. El 1990 es va inaugurar el nou Castrum dels manaies, a Sant Lluc. Un somni fet realitat, tenir local propi era més que un somni. Es va fer una campanya de venda de toves on els gironins s'hi varen abocar de ple.

El Diumenge de Rams es va fer la primera trobada d'armats i manaies de tot Catalunya amb un èxit rotund. Per tal de buscar noves llavors busco 50 infants per anar a la processó representant cadascun d'ells un any de la confraria i així transmetre el que a mi m'havien ensenyat, les llavors continuen i per goig meu s'ha estès a moltes confraries.

L'any 1992 es renova la cavalcada de Reis sota la direcció d'en Xicu Masó. Surt al carrer amb grans canvis que alguns són criticats. Han passat uns anys i podríem dir que aquella cavalcada ja agradaria tornés a sortir amb l'ordre d'aquell moment. A la celebració de Sant Pau als Àngels, reproduïm la cavalcada nova en pastissos, els objectes reis, patges etc... Tot ho conservem, té una llargada de sis metres i mig esperant un dia que es pugui exposar.

Dins dels actes d'aquest 75è aniversari voldria felicitar l'amic i manaia Jordi Trull pel Sant Pau que ha fet i es troba a la façana del Castrum dels Manaies.

Tenim pendó nou. Enguany ha estat escollit pendonista el senyor Josep Oller, l'únic manaia fundador i amb ell tots els que hem estat pendonistes al llarg dels anys. No sabem qui va entregar el primer pendó però sí que sabem qui entregarà el nou pendó, el dels 75 anys l'amic i manaia Josep Maria Carmaniu. Felicitats, amic. El Dimecres Sant es posarà l'escultura dedicada als manaies feta pel bon amic Domènech Fita. Penso serà digna d'admirar. Hi ha hagut concurs de fotografies i cartells dels manaies fets per escolars.

Parlar de manaies em podria portar a omplir fulls i més fulls, però l'espai mana i he de donar gràcies a Diari de Girona per haver-me deixat plasmar amb més intensitat que altres vegades una part dels meus sentiments, del contrari ni tan sols us hagués pogut desitjar una bona Setmana Santa i una bona Pasqua a tots.

Dir-vos que estimeu i ensenyeu les tradicions als petits, que no deixem de sentir olor de bunyols quan passem per algun dels nostres carrers, això voldrà dir que la tradició està viva i com no el Divendres Sant la Processó del Sant Enterrament. Us deixo l'últim paràgraf d'un poema dedicat a la Setmana Santa que és el meu pensament i el que més voldria, participar en allò que tant estimo:

Girona, enyoro el Divendres Sant,

poder anar a la processó,

sentir bategar el meu cor

igual que quan era un infant,

cantar el Crec en un Déu,

escoltar el retruny dels tambors

la melodia dels manaies,

i acompanyar amb silenci i devoció,

el darrer camí, amb Nostre Senyor.