El Departament de Cultura va publicar ahir l'informe Greuges contra la llengua catalana 2010-2013, un document on es recullen els incompliments de l'Estat envers la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, i es "constata" la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya.

La "nu·la receptivitat" de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, i les dificultats d'ús del català a les institucions europees, són altres greuges que recull l'informe, que es pot consultar a través d'Internet. El document també mostra les darreres dades sobre la situació de coneixement i ús de la llengua catalana i la llengua occitana.

Hi destaquen els següents greuges: Els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya; la voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l'Estat; les mesures contràries a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, com ara el Projecte de llei estatal d'educació, promogut pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport; les mesures dels governs de les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó, regressives pel que fa a l'aplicació d'aquesta Carta; l'impacte del dèficit fiscal en el finançament d'activitats de suport a la llengua; la no aplicació, per part de l'Administració de Justícia espanyola de la Carta, com si no fos un text normatiu vigent a Espanya.

També hi figuren les situacions de discriminació que comporta el desconeixement del català de col·lectius dependents de l'Estat; la impugnació de l'Estat de les quotes de català en la Llei del cinema (2010); la impugnació de la regulació lingüística de la Llei del codi de consum (2010); de la Llei d'acollida, en la part en què fa referència a competències lingüístiques (2010), i de la Llei de l'occità per la declaració de l'ús preferent de l'aranès (2011).

També s'inclouen entre els greuges les traves de l'Estat espanyol a l'emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en català entre els llocs on es parla, així com la presència escassa o nul·la del català en els mitjans de comunicació d'abast estatal; les dificultats d'ús del català a les institucions europees; i l'escassa o nul·la contribució de l'Estat a la promoció exterior del català.