Martí Gironell torna a l'univers de la novel·la per rescatar un nou capítol desconegut de la història de Catalunya: l'espoli que va patir a principis del segle XX les pintures romàniques que custodiaven des de feia segles les esglésies del Pallars i la Vall de Boí.
La novel·la Strappo (Edicions B) surt avui a la venda i manlleva el títol de la tècnica que es va utilitzar per extreure els murals de Santa Maria de Mur el 1919, avui exhibides al Museu de Belles Arts de Boston. És precisament aquest l'episodi que li va despertar fa cinc anys l'interès per escriure la novel·la.
"Strappo és una paràbola moral que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país", va resumir l'escriptor durant la presentació de la seva nova novel·la al MNAC.
La majoria de les pintures romàniques del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) provenen d'esglésies rurals del Pirineus. Mai van ser catalogades ni inventariades i, per tant, no hi havia cap llei que les protegís.
L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va impulsar una missió que va permetre posar en valor la seva importància històrica. Alhora, però, va despertar en antiquaris i col·leccionistes l'interès per comprar-les i vendre-les als Estats Units.
Aquest fet va provocar la ràpida reacció de la Junta de Museus catalana, que va realitzar l'operació de rescat i trasllat al Museu de Barcelona de diversos conjunts de pintura mural de gran importància, entre els anys 1919 i el 1923.
Per fer-ho possible, es van contractar els mateixos tècnics i especialistes italians que ja havien participat en la retirada d'algunes pintures que finalment van ser exportades i venudes a l'estranger. L'arrencament de les obres es feia amb l'strappo, una tècnica que permet l'extracció i posterior conservació de la superfície cromàtica d'una pintura mural. Amb aquesta tècnica s'aconsegueix separar la pel·lícula que forma la pintura de l'arrebossat del mur on es troba per poder-les traslladar en un espai diferent.
La novel·la s'inicia en un dels casos més paradigmàtics, detonant del posterior rescat de les pintures, el de l'església de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà. Els murals que decoraven les seves parets es troben, ara, al Museu de Belles Arts de Boston.
Durant la presentació de la seva nova novel·la al MNAC, Gironell va reconèixer que li interessava reivindicar els capítols que diuen "molt de nosaltres" però que són "desconeguts per bona part del públic". Strappo és "una aventura dins l'aventura" amb misteri, intriga i enganys com a ingredients principals.
Fer negoci o preservar?
El rescat de la resta de pintures de les esglésies del Pirineu es podria considerar en si mateix com un nou espoli.
Martí Gironell va admetre l'interès de la novel·la per posar sobre la taula aquest "dilema hamletià" d'arrencar "per fer negoci" o "per preservar". Així, va mostrar-se partidari que les obres d'art es mantinguin, sempre que sigui possible, als espais en els quals han estat creats, però també va lloar la tasca de la Junta dels museus i "l'empenta" de Joaquim Folch i Torres per conservar aquest patrimoni català.
"M'interessava molt aquest estira i arronsa i volia traslladar-ho en una novel·la, que vol ser d'intriga, tot i que ja sabem com acaba", va precisar l'escriptor besaluenc. En aquesta línia, l'autor va definir Strappo com una "paràbola moral" que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país i emplaça la societat a "ser conscient" de valorar el propi art. "Si ho ha de fer la gent de fora diu poc de nosaltres mateixos", va afegir Gironell.
L'autor defensa fermament que a tots els protagonistes de la història els pertany una part de la "raó" i "tenen una veritat per defensar" i ha de ser el lector el que esculli per "quin cantó es decanta". Per això va deixar "tants camins oberts".
