L'amor cortès és de les coses més fascinants que ens han arribat de l´Edat Mitjana. Als nostres ulls, és gairebé de ciència-ficció: un amor que es viu en la distància, prou de lluny perquè sigui un joc secret però suficientment a la vora per continuar admirant l´estimada amb fervor i en silenci. Aquesta relació intensa però subterrània, de les que ja no es troben, és com la que es va viure dissabte a la nit al concert de Joan Miquel Oliver al festival Strenes; públic i músic s´estimen, s´adoren, però la contenció és la norma. No és fredor ni passivitat, de veritat, però la màgia queda reservada a les lletres surrealistes de les cançons i la interacció entre l´escenari i el pati de butaques es redueix a breus bromes entre cançó i cançó, sense passar-se.
Marès a radial i Pegasus van obrir el concert de presentació del nou disc de l´ex-Antònia Font, que es va plantar al Teatre Municipal de Girona amb kimono negre i un got d´herbes mallorquines. «Estem molt contents de ser aquí, ara farem una altra cançoneta i llavors ens en quedaran res... 24», va avançar abans de continuar amb Ecos d´ambulàncies i Fèmurs, que va servir per presentar els músics que l´acompanyen, Xarli Oliver a la bateria i als «mil cacharritos que anireu veient» i l´exmembre d´Antònia Font Jaume Manresa als teclats.
Enllestida Món vegetal, una espectadora es va atrevir a cridar que el nou disc era «boníssim!», guanyant-se que Oliver li dediqués el segu?ent tema, Dins un avió de paper. Surfistes en càmera lenta va donar pas al single del nou àlbum, Flor de cactus, que el mallorquí va introduir tímidament amb una anècdota sobre el seu fill Miquelet, que després de veure el videoclip va voler copiar la capa que hi llueix son pare. «Ara mateix estava flipant, som boníssims, només som tres i sonem com una puta orquestra!» va exclamar l´amfitrió després d´encadenar alguns dels seus èxits en solitari, com Final Feliç, Hansel i Gretel, Somiers, Ryanair i Marcianet de Mart, una cançó «que a tothom li fa molta gràcia i que a mi em fa molta pena» per la impossibilitat dels extraterrestres de venir a visitar-nos per fer amics terrícoles, afirmava.
Mentre els músics s´acabaven de posar d´acord -«És el primer dia, sabeu? »- Mil bilions en estrelletes es van il·luminar sobre l´escenari i Oliver feia Inventari amb la cara tapada per una foto d´un George Clooney somrient abans d´anunciar que en feien una més i plegaven. «Bé, és allò que diem que ens n´anem i després tornem», va recalcar en resposta a les queixes del públic i va tancar la primera part amb Tifons i huracans.
Entre un bon grapat de bisos que van incloure cançons com Bombón mallorquín, Pallasso i les estridències de Lego, el músic va convidar a pujar a l´escenari Quimi Portet, amb qui ha col·laborat a Pegasus. Sortit del pati de butaques, l´astre intercomarcal va aprofitar per felicitar les jugadores de l´Unigirona per la victòria a la Lliga i Oliver per un concert «d´una intensitat eròtica important». Robaescenes com és, va decidir «subratllar el magnetisme animal» del recital amb Sunny Day, que va arrencar les rialles del públic.
Oliver, sol a l´escenari, va tancar amb la tràgica història de Sa núvia mor ta les dues hores d´un concert sen se eufòria, ni falta que feia per deixar tothom satisfet. Amagats entre asteroides, sorollets robòtics i benzine - res polsegoses, cantant i seguidors van fer reviure per una nit la passió oculta del mite de l´amor cortès.
