El Teatre Nacional de Catalunya estrenarà dimecres L'hort de les oliveres, un text de Narcís Comadira que dirigeix Xavier Albertí i que s'inspira en L'hort dels cirerers de Txékhov amb influències de Shakespeare i l'Evangeli catòlic.

L'obra de Comadira, situada en un poble fictici de Catalunya, inicia l'acció amb la mort d'un pare i les disputes entre els fills sobre si vendre o no el terreny.

La peça busca estimular la reflexió sobre la crisi que viu la cultura occidental actualment. Xavier Albertí, director de L'hort de les oliveres, va explicar ahir en una roda de premsa que l'obra transmet la sensació d'"una era que ha arribat a un col·lapse i necessita una apocalipsi".

Segons els exegetes bíblics", va començar Albertí, "l'apocalipsi és la fi d'un temps que dóna pas al naixement d'un altre".

Reformular el món

El director artístic del TNC va afirmar que "el món com el coneixem" es troba en aquest punt, que "els darrers indicis han estat molt clars", i va citar la caiguda de les Torres Bessones i la fallida de Lehman Brothers com a exemples. "Amb el que ens està passant avui per avui, estem tots obligats a reformular-ho", va sentenciar.

A més a més, Xavier Albertí va definir el paper que ha de tenir la cultura en aquest context: "En moments de necessitat, ha de donar eines als ciutadans per se?guir pensant".

Albertí va rebutjar la idea que la cultura es limiti "a distreure'ns de l'atonia del nostre dia a dia", i va remarcar que "ens ha de portar a visitar espais dintre de nosaltres que estan perfectament actius però que a vegades tenim una mica adotzenats".

El director de L'hort de les oliveres va afirmar que l'articulació escènica de l'obra és "molt singular", ja que l'espectacle surt "nou metres i mig fora de la boca de la caixa escènica".

"Des de la fila dos la proxèmica entre l'espectador allà assegut i l'escenari és menor del que podeu trobar a la sala Beckett", va precisar Albertí, i va destacar que des de l'última fila és possible "veure els ulls dels actors, cosa que nou metres i mig més endins és impossible de veure".

Influències

Per la seva part, Narcís Comadira va detallar "els tres camins" dels quals beu l'obra. D'una banda, "el camí fonamental en la nostra cultura occidental, que és l'evangèlic" i, de l'altra, els "dos camins teatrals imprescindibles que són Shakespeare i Txékhov". Comadira va explicar que hi ha fragments de l'obra "amb una forta càrrega lírica", d'altres que són "més col·loquials", i que finalment hi ha "una barreja" entre el que és fruit de l'escriptura de Comadira "amb les ombres de l'Evangeli, de Shakespeare i de Txékov".

L'autor de L'hort de les oliveres va subratllar que el text corria el risc de ser llegit d'una manera "excessivament costumista" i va afirmar "no voler-ho de cap de les maneres", motiu pel qual Comadira va posar de subtítol Una òpera de Catalunya, "una indicació de com s'ha de llegir el text".

"S'ha de llegir de manera operística, amb un dramatisme exacerbat", va remarcar Comadira. "No ha de ser una obra costumista, quotidiana", va afegir, en relació a la manera d'interpretar i va desvelar que "el muntatge ha anat per aquí".