La conservadora de pintura romànica del Museu Nacional d'Art de Catalunya( MNAC), Montserrat Pagès, reivindica la pintura romànica catalana en un gran volum que reuneix frescos, taules i manuscrits, amb obres emblemàtiques com les de Taüll, les Bíblies de Ripoll i Rodes, o els frescos de Mur, vistes al detall, gairebé amb lupa. "Des que es va descobrir el romànic fa uns cent anys s'han publicat molts llibres, però cap fins ara com l'editat ara per Enciclopèdia Catalana, de gran format, a color i ofereix al detall algunes de les pintures com si fos el zoom d'una càmera", apunta Pagès en una entrevista.

El volum, que porta per títol Pintura catalana. El Romànic, reuneix en 408 pàgines, informació sobre un centenar d'esglésies, conjunts monumentals o manuscrits, fotografiats per a l'ocasió, i que es conserven majoritàriament a museus. El MNAC és el museu que atresora "la més important col·lecció del món" de pintura romànica, conseqüència de la campanya que va fer en els anys 20 la Junta de Museus de Catalunya després que els frescos de l'església de Mur acabessin subhastats a Nova York i des d'aleshores es conserven al Museu de Belles Arts de Boston.

El discurs del llibre s'inicia amb les primeres mostres de pintura romànica, els manuscrits, que van des del segle X fins al XII, que "van servir de models per il·lustrar les parets i altars, però sense ser còpies exactes sinó que s'adapten, amb influències de Roma, de Llombardia, del centre d'Europa". Es poden contemplar algunes miniatures de les dues bíblies confeccionades a l'scriptorium del Monestir de Ripoll: la Bíblia de Ripoll, actualment en la Biblioteca Apostòlica Vaticana; i la de Rodes, localitzada a la Biblioteca Nacional de França.

Ripoll, gresol de cultures

El Monestir de Ripoll, recorda l'autora, era un dels centres més brillants d'Europa, "gresol de cultures", ja que atresorava la cultura occidental hereva de la cultura clàssica, així com tota la cultura àrab pels seus contactes amb el Califat de Còrdova; i fins a allà van anar erudits de tot el món, entre ells Gerbert d'Orlhac, que en l'any 1000 seria el papa Silvestre II.

En el volum també es reprodueixen pàgines del Beatus de Torí, confeccionat a la Catedral de Girona, que còpia els Beatus mossàrabs; el Evangelario de Cuixà, el Missal de San Rufo de Aviñón (Arxiu Capitular de Tortosa) o el Liber Feudorum Maior, que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

La imatge d'un orant de Sant Quirze de Pedret (Barcelona) del segle X inaugura la secció dedicada a la pintura mural, en la que destaquen nombrosos absis que actualment s'exhibeixen al MNAC com Santa Maria d'Àneu, Sant Pere de Burgal, Sant Pere de la Seu d'Urgell, Sant Joan de Boí i les cèlebres Sant Climent i Santa Maria de Taüll.

També s'inclouen els frescos de Santa Maria de Cap d'Aran, procedent de Naut aran, avui exposats als Cloisters de Nova York, els de Santa Maria de Mur, que estan a Boston, o els de Santa Coloma de Andorra, que atresora el Museu Nacional d'Andorra.

En relació amb la pintura de taula, Pagès assenyala que el Museu Episcopal de Vic ja va anar reunint les pintures de les esglésies de la seva diòcesi des de finals del segle XIX, i el de Barcelona va fer el mateix des de principi del XX. En l'actualitat, la col·lecció que atresoren el MNAC i l'Episcopal de Vic és "esplèndida, potser per les condicions climàtiques o la pobresa del país en determinats moments que va fer que no es renovés el mobiliari de les esglésies, una circumstància que no es va produir en altres països europeus".

El frontal de Tavèrnoles, el de Martinet -conservat en el Worcester Art Museum dels EUA), el d'Orellà, el de Santa María de Vila-seca la biga de Cruïlles (Girona) o el baldaquí de Tost són algunes de les pintures sobre taula seleccionada per Pagès.

Enciclopèdia Catalana ha llançat aquesta publicació només en venda directa a un preu de 590 euros i amb una tirada inicial de 3.000 exemplars.

La majoria de les obres, remarca l'especialista, són d'autors anònims, a excepció d'un cas: "En el frontal de Gia, procedent de l'església de San Martín de Gia, a Osca, apareix la firma completa Johannes pintor me fecit, que per superposició digital ha permès identificar la mateixa autoria en el frontal de Cardet".

Segons destaca la mateixa Pagès, "també hi hauria d'haver pintura profana, però s'ha perdut més que l'eclesiàstica, perquè els castells van ser destruïts". El llibre incorpora l'estat actual de coneixement sobre aquesta pintura, com les recents troballes com els d'Estamariu.