Les actrius Cate Blanchett i Ronney Mara van conquistar ahir Canes amb Carol, una profunda i sensual història d'amor dirigida per Todd Haynes, que s'ha situat immediatament entre les favorites a la Palma d'Or del festival cinematogràfic. Una relació prohibida als Estats Units en els anys 50 és el que relata la pel·lícula basada en una novel·la del mateix títol de Patricia Highsmith, que va servir ahir a les actrius per fer un al·legat en defensa de la llibertat sexual. "Hi ha 70 països al món on l'homosexualitat és encara il·legal", va afirmar Blanchett, que va considerar la sexualitat "un assumpte privat" del qual no cal estar contínuament parlant. "Si no ets homosexual o ho ets, sembla que és un tema del qual cal parlar sense parar i no d'altres aspectes de la personalitat", va dir l'actriu australiana, per a qui "vivim en una època profundament conservadora".

I es va referir també a unes declaracions seves recollides per diversos mitjans sobre les seves suposades relacions homosexuals.

"Quan em van preguntar per si havia tingut relacions amb dones, vaig dir que amb moltes, però relacions sexuals, no. Però sembla que aquesta part no la van imprimir", va explicar amb humor, abans d'afegir que "en aquest moment, el 2015, a qui li importa? La meva vida no li interessa a ningú o potser a algunes persones".

En la seva opinió, el treball d'un actor "no és limitar-se a les experiències de petits universos microscòpics, es tracta d'aconseguir una connexió amb un personatge per mostrar alguna cosa diferent de tu mateix a l'audiència". "No estic interessada a exposar públicament la meva vida i les meves opinions", va afegir.

Estètica dels anys 50

Per la seva banda, la seva companya de repartiment, molt més moderada en paraules, va ressaltar que des de l'època en què es desenvolupa el film "hi ha hagut molts progressos, però seria erroni pensar que ja no n'hi ha. Hi ha molt per fer abans que puguem deixar de parlar del tema perquè ja no és un problema".

Rodada de forma excepcional, amb una preciosa fotografia i una estructura narrativa que va prenent altura segons avança el metratge, Carol és una història d'amor en un context complicat, que posa cara a cara dues dones i dues actrius molt diferents. Una història que comença des del punt de vista de Carol (Blanchett), però que després canvia. "És evident que el personatge de Carol és el més fort en tots els sentits, però la relació les transforma i Therese canvia molt a través d'aquesta relació", va explicar Haynes. "Les dues dones del final són molt diferents de les que són al principi", va afegir el realitzador, que va preferir rodar la pel·lícula en super 16 mm per aconseguir la textura necessària d'una època clàssica i elegant com eren els anys 50.

Contra la societat puritana

Blanchett és en el film una dona casada, de classe alta, que s'enamora d'una dependenta d'uns grans magatzems (Mara). La relació entre elles avança amb lentitud mentre es compliquen les coses en una societat molt puritana. Haynes es pren el seu temps per explicar la història, que triga a enlairar però que, quan ho fa, aconsegueix el més alt nivell de cinema vist fins ara a Canes. Una història complexa com les que li agraden a la protagonista de Blue Jasmine, que va destacar que Carol és una pel·lícula en la qual es barregen punts de vista masculins i femenins. "És el que té de bo treballar amb productores que fan films grans i intel·ligents", va afegir l'actriu.

Dins de la pel·lícula hi ha una escena de sexe entre les protagonistes rodada amb una gran subtilesa i que Haynes no creu que causi problemes per a la seva distribució als Estats Units, un país molt conservador en aquest aspecte. "Quan dónes a llum hi ha molta gent que et veu nua i és una situació estranya", va dir sobre els seus nus en el film una divertida Blanchett, que va ser la reina de la roda de premsa. Per a ella "va ser una escena com qualsevol altra", mentre que per Mara tampoc va suposar un obstacle: "Acostumo a estar nua sovint, així que no va ser un problema per a mi".

Dues actrius que es van beneficiar de l'atenció pels detalls de Haynes i de la seva construcció d'ambients, que els va permetre ficar-se immediatament en els seus papers, com va reconèixer Blanchett. Una cosa poc habitual en el cinema on la falta d'assajos i de preparació retarda aquest moment de connexió amb el personatge. "L'últim dia del rodatge et dius: Merda, era sobre això sobre el que era tot!", va comentar Blanchett.