Cada època aporta la seva mirada sobre el que han fet les altres generacions. El barceloní Joan de Déu Prats aporta la seva mirada sobre les llegendes i històries de la regió de Girona, algunes de conegudes i altres de no tan conegudes, al llibre d'encàrrec Girona, terra de mites i llegendes (Angle Editorial). L'autor lamenta que ens perdem per falta de temps moltes coses interessants que tenim a tocar. S'ha de contemplar, que vol dir mirar amb atenció.
Està de moda Girona?
No cal que estigui de moda una població, però Girona ho està.
El rodatge de Joc de Trons és com un vent a favor per a algú que acaba de publicar un llibre sobre Girona?
Sí. Girona està envoltada de dracs. Hi ha el drac de Banyoles, el drac de Vinardell en el camí cap a Girona i, dintre de la Catedral, segons comentava Carles Vivó, hi ha molts petits dracs. Això podria ser perquè sota de la Catedral hi ha forces tel·lúriques i els dracs eren energies de la terra. Una de les persones candidates al tron de Joc de Trons té tres dracs. Hi ha molta relació.
Què té més fantasia, Joc de Trons o el seu llibre?
Girona té més fantasia que Joc de Trons. El que passa és que l'hem oblidat. En el temps dels ibers i dels romans tothom creia en els esperits de la natura, però l'església catòlica això ho va anar amagant als boscos. Molts d'esperits s'han amagat als abundants boscos que poblen les comarques gironines. Molta gent d'arreu del món continua creient en aquests esperits. Aquest llibre és aquí per si la gent s'atreveix a redescobrir-los.
No són pocs els llibres publicats sobre llegendes i històries de Girona, com els de Carles Vivó, Ramon Alberch o Miquel Fañanàs. Què aporta el seu?
He situat Girona al centre del món. Tots els capítols comencen en algun lloc del món i els porto a Girona. Per exemple, començo amb la descoberta, fa uns anys, de les terceres cascades més altes del món al Perú, per acabar parlant del salt de Sallent i explicar les dones d'aigua. Parlo de les comarques gironines i el final del llibre el reservo a Girona, el Call Jueu i la Catedral.
El mite clàssic del rapte d'Europa li serveix per situar Empúries a l'engendrament de la civilització actual.
Sí. És que a les comarques gironines hi ha la porta d'Europa a la península Ibèrica. Europa va arribar primer a Girona a través d'Empúries. Deprés els francs van portar el feudalisme. Girona és una creació de la geopolítica romana. El general romà Pompeu va fundar Girona amb deportats del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis. I els primers cristians eren africans. Sant Feliu era de Tunísia. Entre els deportats i els emigrants trobem els fonaments de Girona.
De què més parla el seu llibre?
De moltes coses, entre elles l'agermanament amb Nueva Gerona, que és una població cubana d'una illa que tenia molts pirates. El litoral gironí i el litoral caribeny també haurien d'estar agermanats perquè aquí també hi va haver molts pirates. De fet, Palamós va ser destruïda per Barba-roja.
No li ha passat per alt Gerió?
Hi ha la curiositat de la fundació mítica de Girona per Gerió, que s'ha mitificat com un monstre, però era un rei mític d'Andalusia, de l'antiga Tartesos. La frontera mítica del seu regne era Girona. La llegenda diu que Gerió va fundar una torre, que és on vivia quan s'instal·lava aquí per visitar la musa Pirene, resident al Pirineu. Aquesta torre, la torre Gironella, curiosament es va envoltar de barraques i després cases de la immigració andalusa. Potser aquests andalusos actuals van sentir la vibració d'aquell antic rei andalús i van anar a viure al costat de la torre de Gerió.
La literatura sobre Girona, com per exemple la de Rafel Nadal, Quan érem feliços, té mercat a Barcelona?
Jo crec que sí. Torno a comentar que cada generació torna a reinterpretar les històries de les ciutats. Aquest llibre no és només per a la gent de Girona, que tot i conèixer les històries pot descobrir el meu personal punt de vista. També és per a la gent de l'àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha una densitat molt alta de població, i molta gent d'allà estiueja aquí i vol descobrir un territori molt màgic que desconeix.
Algú pot pensar que hi ha un oportunisme comercial de publicar això, o bé hi ha un interès real per Girona per part de l'escriptor?
Jo l'he tingut real perquè ja coneixia molts llocs de Girona, però sí que és cert que des del món editorial es mira el factor econòmic. Aquest és un llibre d'encàrrec. Jo havia fet molts llibre de llegendes, sobretot de Barcelona.
És un pou per explotar, culturalment, Girona?
Aquí hi ha un brou de cultiu molt interessant. Hi ha un bon material per atrevir-ser a parlar més de Girona.
Vostè ve del món satíric.
Vaig treballar a El Jueves i he estat al món de la literatura infantil.
