"Bona nit, perdonin el retard, però no he pogut arribar abans. Gràcies per no tenir-m'ho en compte", es va disculpar Joan Manuel Serrat en arrencar el concert amb què diumenge al vespre va saldar el deute contret amb els espectadors gironins que quinze dies abans l'esperaven per un recital suspès a causa d'una disfonia. I ningú li va tenir en compte, perquè només d'entrar a l'escenari de l'Auditori de Girona i abans d'obrir la boca, el públic ja s'havia posat dret per aplaudir-lo. Li agraïen així el regal de cinquanta anys de carrera musical que repassa ara amb els recitals d'Antología desordenada i que han deixat per la memòria de tots perles com Mediterráneo, Paraules d'amor, Cantares Para la libertad.

Aquestes les va deixar pel final d'un vespre que va anar a millor després d'arrencar amb Cançó de bressol, De vez en cuando la vida, De cartón piedra, Mi niñez i Temps era temps fent patir per si encara arrossegava problemes de veu.

Superats els temors, Serrat es va atrevir amb les bromes per recordar que, a més del seu mig segle sobre els escenaris, aquest 2015 també es compleixen 100 anys de l'invent del tub de neó -"eh! segur que els electricistes ho celebren amb entusiasme"- i de la composició d'El amor brujo; 500 de la fundació de l'Havana -"això sí que va ser un gran invent"- i 1.000 del naixement de Gisberga, la primera reina d'Aragó."Perdonin, però no he trobat cap mil·lenari millor a la Wikipèdia", es va justificar abans de rescatar els temes dels seus inicis: "la que va començar tot el merder" Ella em deixa, El drapaire i Cançó de matinada, que van arrencar aplaudiments.

Niño silvestre, Algo personal, Me'n vaig a peu i Pare van anar tancant el concert, en què el cantant no es va estar de brindar pels ?èxits del Barça i del Girona, que acabava de jugar.

Un clàssic com No hago otra cosa que pensar en ti, Romance de Curro el Palmo, Barcelona i jo i la lluminosa Hoy puede ser un gran día van ser el preludi dels bisos, en què va reclamar la participació del públic. Evidentment, tothom va complir.

Dues hores de concert i una vintena de temes no van ser suficients per a repassar el cançoner que llega Serrat. Va faltar temps per Penélope i Lucía, com li reclamaven alguns espectadors, "però en aquesta vida tot el que ens agrada s'acaba", va lamentar, que es va acomiadar amb un lacònic "quan surtin no s'oblidin de nosaltres, que nosaltres no ens oblidarem de vostès".

Ja hi pot comptar, mestre.