És possible el diàleg entre religions, si cadascuna pensa que és l'única i vertadera? És veritat que les religions monoteistes són més propenses a la violència que no pas les politeistes? Els conflictes que s'expliquen com a religiosos, tenen en realitat altres orígens? Per mirar de respondre a aquestes preguntes -i moltes altres-, Justícia i Pau va organitzar dimecres a Girona la xerrada Les Religions: font de pau o de violència?, a càrrec de la directora de l'Institut Català Internacional per la Pau, Tica Font, i el missioner Josep Frigola, que treballa a l'Àfrica des de fa cinquanta anys.

Els dos ponents van coincidir a subratllar que la religió no és la principal causa dels conflictes al món, malgrat que sovint es fa servir com a "excusa principal". Font, per exemple, va remarcar que durant la Guerra Freda l'eix dels conflictes mundials va ser polític i econòmic, però que un cop acabada aquesta van començar a sorgir els enfrontaments de caràcter identitari (Somàlia, Ruanda, antiga Iugoslàvia, Kosovo...). I malgrat que la religió és un dels trets identitaris, segons Font, en aquests moments no és -ni molt menys- el que mou la majoria de conflictes: darrere hi continua havent, en la majoria de casos, una lluita pel poder i l'economia. És el cas, va indicar, d'Estat Islàmic: "Les seves estratègies d'atac no estan encarades a matar infidels, sinó a buscar recursos econòmics", va assenyalar Font. Per tant, va indicar que molts dels conflictes que es "venen" com a religiosos responen, en realitat, a altres interessos: "En els darrers vint anys l'element religiós s'ha anat barrejant amb la força política, i sovint no s'ha explicat prou bé".

Des de la seva experiència sobre el terreny -ha viscut a Burkina Fasso i a Níger-, Frigola va considerar que la religió és tant font de pau com de conflicte. En aquest sentit, va explicar que la convivència entre religions a l'Àfrica s'ha anat deteriorant. Durant els seus primers anys de treball al continent, recorda, hi havia una bona convivència, i fins i tot una mateixa família podia tenir membres cristians, musulmans i altres que professessin religions animistes. "Hi havia diversitat però tolerància: de tant en tant es produïen algunes discussions, però res seriós", assenyala.

D'un temps ençà, tanmateix, creu que aquesta bona entesa s'ha anat deteriorant, a mesura que els fonamentalismes (sobretot el musulmà) s'han anat estenent. "Hi ha un tipus de religió que, quan es converteix en fanatisme, fa la guerra, i contra el fanatisme no hi ha res a fer", admet. Tot i això, defensa que cal continuar treballant i aprofundint en les seves relacions per aconseguir una "coexistència tolerant".