P

el concert de cloenda, la direcció artística d'Ibercamera ha donat suport a dos músics que comencen a fer-se un lloc important. Ignasi Cambra ja havia visitat l'Auditori de Girona amb un recital extraordinari i ara ha tornat acompanyant la violinista Tatevik Khachatryan.

Van començar amb una sonata de W. A. Mozart que la violinista va llegir amb solvència però va resultar poc idiomàtica. Hi mancava l'encant del llenguatge mozartià, un saber dir fonamental per aquesta partitura. Una llàstima començar un recital d'aquesta manera que pateix la cotilla d'eleborar els programes seguint un criteri cronològic que agrupi diversos estils i compositors quan en realitat el més adequat és oferir el millor que se sap fer. Si Mozart no es domina no cal interpretar-lo per qüestions de "coherència" de programa de concert. Cambra va ser molt més creïble amb aquest Mozart en general poc madur.

El tomb el van donar amb les obres de Brahms i Grieg amb molt més encert. La sonata de Brahms estava força ben perfilada per part de la violinista, amb una sonoritat ben controlada i una expressió oberta. Sense ser enlluernador el resultat va ser prou profund i evidenciava la diferència de treball en relació amb l'obra inicial.

On millor es va desenvolupar Khachatryan va ser amb la força i compromís amb què va enfocar la sonata de Grieg. Es va arriscar molt més i vam poder descobrir una violinista brillant amb toc de solista. Si l'obra de Brahms semblava una mica tibant, la de Grieg respirava mestria. Segurament va reservar aquesta sonata pel final concient que era un valor segur.

Ignasi Cambra mereix un capítol a part perquè es notava moltíssim la seva superioritat. Els acompanyaments van esdevenir el centre de l'audició perquè aquest pianista fa que aquest instrument canti i a més a més ho fa tota l'estona amb el mateix nivell d'exigència.

Tot estava al seu lloc amb el pianisme expressiu i personal d'aquest gran músic que està rebent grans elogis dels millors intèrprets i directors del món. És evident que ha treballat amb profunditat i que d'alt l'escenari és inqüestionable. Escoltant Ignasi Cambra s'aprèn moltíssim.