Diògenes va encendre la seva llanterna, i es passejava, en ple dia i a ple sol, per l'Àgora d'Atenes, buscant un home. Segurament que la idea que tenia del ser humà no l'expressava bé l'espectacle d'aquell mercat.

Avui dia, en el nostre llenguatge, quan hi ha un desordre important diguem que és "un mercat". Una cosa és la gent, l'altra són les persones. Que és estrany que els filòsofs grecs parlessin tant de prudència, que segons Aristòtil, traduït per sant Tomàs, és la racionalitat del comportament i, avui dia, no sembla ni una virtut i menys una virtut exigida per la mateixa democràcia.

Sempre ha estat important saber triar, però avui és de tota necessitat perquè la varietat de les opinions és infinita i la dificultat de saber què hi ha darrere les opinions no apareix gairebé mai. I això, en molts mitjans de comunicació. Les idees s'han tornat, en certa manera, publicitat. En perdre valor la paraula, es fa difícil preveure el futur. Aleshores cal insisitir a aplicar els criteris dels clàssics.

Cal tornar a sentir Aristòtil, que ens diu que "la virtut intel·lectual neix i creix per l'experiència i el temps". I Tomàs d'Aquino afegeix, en primer lloc, que per ser prudent s'ha de tenir plurium memoria, memòria de moltes coses. Llegir menys i recordar més? Història ben feta. Rectitud de raonament. Respecte en el diàleg.

Perquè darrere els projectes dels que es dediquen al bé comú, sempre hi ha un gruix important d'idees. Conèixer les idees és conèixer el principi de la història. Saber què ens volen vendre. Segons els clàssics, memòria i prudència van juntes. Memòria i intel·ligència: analitzar el que és racional en el que ens diuen. I deixar el romanticisme i l'afectivitat per a allò que li és propi. En el fons, el secret de la democràcia és la formació racional de cada persona. Això ho exigeix el clam del ser humà per la virtut.