En l´última jornada de l´edició d´aquest any, el festival Sónar de Barcelona va tornar a combinar, dissabte a la nit, icones de la música, en aquesta ocasió els veterans Duran Duran, amb propostes més innovadores, definició perfecta per a la sensualitat d´avantguarda de FKA Twigs.

La banda liderada pel vocalista Simon Le Bon, que feia deu anys que no actuava a l´Estat espanyol, era una aposta segura perquè el seu repertori de clàssics és més que considerable i, precisament per reivindicar-se en un temps que ja no és el seu, els anglesos van arrencar amb Wild boys, que va fer embogir els milers de persones que esperaven a l´escenari Club, amb una gran presència de senyores i senyors de mitjana edat. Embotit en un ajustat conjunt blanc, Le Bon s´apropava més a l´últim Elvis Presley de Las Vegas que a un «dolentot», perquè els anys pesen més quan un ha estat un sex symbol. La declaració d´intencions de la banda va continuar amb Hungry like the wolf, a la qual van seguir Notorius i The reflex. Eclosió de nostàlgia. Le Bon, que va mantenir bé el tipus, va tenir el suport, per si de cas, d´una vocalista que el va ajudar durant el xou, que va finalitzar amb una exultant Planet Earth i una versió no gaire encertada de Rio, un tema del 1982 que podria servir de resum de qui van ser Duran Duran amb aquell vídeo de cinc nois amb vestuari de tons pastel navegant amb les mitges melenes al vent.

En un altre hemisferi musical se situa el treball de la cantant, coreògrafa, productora i realitzadora FKA Twigs, practicant d´un R & B gens convencional, una forma d´entendre el pop molt allunyada del mainstream, tot i que el seu disc LP1, publicat el 2014, ha format part de gairebé totes les llistes del millor de l´any. L´artista britànica, bregada malgrat la seva joventut en els directes en clubs a Londres, va presentar a Barcelona un espectacle total, on el ball va tenir tanta importància com la música. Vestida igualment de blanc, encara que amb molta més carn a la vista, l´actuació de l´anglesa va ser un conjur en què Tahliah Barnett (el seu nom real) representava el paper de summa sacerdotessa, una maga posseïda que va començar amb Preface, tema que també obre el seu disc. L´artista va voler exhibir per què abans de convertir-se en cantant era requerida per aparèixer ballant en els vídeos d´estrelles com Kilye Minogue, una «striper» d´extrema sensualitat a ulls de molts.

Però tan flexible com el seu cos és el motlle on barreja ingredients sense que el suflé se li enfonsi, una «customitzadora» de gèneres: el pop, el ragga (reggae electrònic), l´electrònica menys lluminosa, el down tempo, el soul, que va anar acoblant en temes com Video girl, Give up, In time, Numbers i sobretot Two weeks. Si el talent excepcional no fos suficient, la cantant és ara a més una celebrity per la seva relació sentimental amb l´actor Robert Pattison, una popularitat que no li ha impedit ser víctima de comentaris racistes per la seva pell fosca.

Més enllà de Duran Duran i FKA Twigs, la jornada de cloenda de l´edició de 2015 del Sónar -que amb 119.000 espectadors va aconseguir la segona millor entrada de la seva història- va servir per assistir a la segona actuació al festival dels Chemical Brothers (que van enlluernar novament el públic amb una posada en escena espectacular conjugada amb la contundència technodance dels seus temes) el californià Flying Lotus o el combo amb residència a Barcelona Pxxr gvng, entre d´altres.

El codirector del certamen Enric Palau destacava també l´actua­ció d´A$ap Rocky com «un dels moments del festival», i apuntava que s´ha vist consolidada l´oferta congressual del Sónar+D, amb més de 3.900 professionals de 60 països acreditats al Congrés Internacional de Creativitat, Tecnologia i Negoci. «Sónar+D s´ha posicionat com un nou pulmó d´activitat de Sónar i defineix el seu caràcter d´esdeveniment 360 graus, on conviuen tots els moments del procés creatiu», explicava.