Un pacient amb diabetis costa cada any a la sanitat pública una mitjana de 3.497 euros anuals, un 67 % més que un altre sense aquesta malaltia, segons un estudi elaborat per l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP). El treball, que ha analitzat quin és el consum de recursos i costos d'una persona amb diabetis mellitus 2 (DM2) i ho ha comparat amb el d'una persona que no pateix aquesta patologia, ha constatat que la major part de la despesa, un 37 %, és per hospitalitzacions per complicacions, mentre que el 27 % és en medicaments.

L'estudi «eCostesDM2» també conclou que els pacients que tenen un mal control glucèmic gasten un 5 % més i que mundialment la diabetis tipus 2 representa el 10,8 % de la despesa sanitària. L'estudi, liderat pels doctors Manuel Mata, Dídac Mauricio i Josep Franch, ha avaluat els costos directes que suposa l'atenció a la població amb DM2 en l'Institut Català de la Salut (ICS) durant l'any 2011 i ha comparat aquests costos amb els de la població no diabètica.

Costos directes

Per portar a cas el seu estudi, els doctors van incloure 126.811 persones amb DM2 aparellades amb altres 126.811 sense DM2, de la mateixa edat (amb un màxim de diferència de dos anys), del mateix sexe i ateses pel mateix metge. Els investigadors van explicar ahir que van considerar com a costos directes «les visites ambulatòries, ja siguin al metge de capçalera o a l'especialista; les hospitalitzacions; el cost dels medicaments i dels papers reactius; el cost de les exploracions complementàries i el de les complicacions, com pot ser la insuficiència renal, entre d'altres». Com costos indirectes, l'estudi va considerar la incapacitat laboral transitòria.