Els primers humans moderns a Europa van tenir un avantpassat neandertal que podria haver viscut tan sols «quatre o sis generacions» abans, segons un estudi publicat ahir per la revista britànica Nature. La investigació, desenvolupada per la Medical School de la Universitat de Harvard (Estats Units), extreu aquesta conclusió després d'analitzar l'ADN del maxil·lar de restes d'un humà modern trobats a la caverna Petera Cu Oase, al sud-oest de Romania.
En comparar el material genètic dels neandertals amb el dels primers éssers humans, els científics van obtenir noves evidències que confirmen que les dues espècies van coincidir en el temps i que es van creuar abans del que es creia fins ara.
Els humans moderns es van estendre pel continent europeu fa entre 45.000 i 35.000 anys, mentre que els neandertals es van extingir. No obstant això, recorden els investigadors, els primers éssers humans moderns a Europa, aquells que no procedien d'Àfrica, conserven al voltant del 3 per cent de l'ADN dels neandertals.
En conseqüència, els primers humans moderns es van barrejar amb els neandertals, si bé «l'on i el com»?ho va fer «és menys clar», han indicat els experts.
Per a aquest estudi, els investigadors van extreure informació genèrica d'un grup de fragments de cranis identificat com a Oase 1, que consisteix en una mandíbula que tenia una antiguitat d'entre 37.000 i 42.000 anys.
Segons les seves anàlisis, Oase 1 conserva entre el 6 i el 9,4 per cent de l'ADN dels neandertals, més que qualsevol altre humà modern estudiat fins a la data.
La investigació també va determinar que, des del punt de vista genètic, Oase 1 té més similituds amb els actuals humans a l'Àsia Oriental i amb els natius del continent americà que amb els europeus de l'actualitat. Aquesta troballa, sumada a les proves ofertes per l'arqueologia, suggereix que Oase 1 va formar part d'un grup d'humans que es van barrejar amb els neandertals, però que, però, no va contribuir al desenvolupament dels europeus moderns.
