Tot sovint apareixen, als diaris, els resultats d'enquestes de tota mena. No cal dir que aquesta matemàtica sol ser interessant. En primer lloc, per l'afany d'objectivitat. Després, per les conseqüències que molts emprenedors o estudiosos dedueixen en aprofundiment. També solen sortir-hi enquestes de tema religiós: practicants de Missa dominical, casaments, ateus, piràmide d'edats etc. Hi és tot. I, en el cas de les enquestes religioses, fa la sensació que són definitives. Però resulta que no hi ha gaire sociòlegs que mantinguin que l'home esdevé ?menys religiós.

Potser la immigració situa el fet religiós en un nivell noticiable més alt. Hi ha un Dret Eclesiàstic de l'Estat que regula les relacions amb diverses confessions i que es quedaria sense feina si el fet religiós disminuís. El filòsof canadenc Charles Taylor s'adjunta a altres pensadors contemporanis com Jürgen Habermas i Peter Berger que defensen que les creences estan destinades a influir d'una forma important en la societat moderna. Les creences, vénen a dir, s'afeigeixen al concepte d'utilitat -homo utilis- home tècnic, l'home màquina, i donen sentit a la seva vida. Parlen de tornar a generar conviccions. És cert que aquest corrent de pensament acaba malmetent la fe. Cerquen la religió com l'oli d'un cotxe, perquè tenen por que la societat es cremi.

Però és una primera lliçó. S'interessen més aviat per la vida humana que per la fe. Però no deixa de tenir valor entendre que la filosofia imperant durant moltes dècades ha deshumanitzat l'home: Man and woman, ben entès. Em fa pensar en aquella àvia que portava la nena a Catecisme, a la Parròquia, i que deia: «No li ensenyaran res de mal». I aquesta setmana, la Pilar Rahola sembla que afirmava: «Si els polítics complissin els manaments, aniríem molt bé». Però, compte, el que diu Ratzinger: el contingut de la fe cristiana és «afirmació i renúncia, conversió i viratge del ser humà vers una nova direcció». La comunió amb Déu.