Marc Chagall, un dels grans artistes europeus que va trobar refugi a la tranquil·la vila de Tossa de Mar durant l'Europa inestable d'entreguerres, va crear l'any 1934 l'expressió "Tossa Paradís Blau".

Ara, l'artista Àlex Nogué reivindica que aquesta idea de Chagall encara és possible, encara es pot convertir el Museu Municipal de Tossa de Mar en un centre dinamitzador de l'activitat cultural de la Selva Marítima.

Nogué inaugurarà avui l'exposició Blau, encara, que exhibeix una quinzena de peces, algunes de gran format, que ell va crear entre els anys 1995 i 2000, durant la seva particular "època blava".

El museu, avui dirigit per Rosa Maria Sureda, va ser una iniciativa d'un cercle d'intel·lectuals liderats per l'artista Rafael Benet, i actualment té la consideració de ser el primer museu d'art contemporani de l'Estat espanyol.

Es va inaugurar un 1 de setembre de 1935 i, avui a la tarda, 1 de setembre de 2015, tindrà lloc l'acte solemne d'inauguració de l'exposició d'Àlex Nogué, a la qual ha confirmat la presència el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Rosa M. Sureda afirma al seu escrit del catàleg de l'exposició que "els únics paradisos són els perduts" i reivindica que "el paradís era blau" i que "ho és encara". La directora recorda que fa vuitanta anys que es va inaugurar el museu "amb una idea preclara de vanguarda i contemporaneïtat, el 'museu vivent' com el va definir Rafel Benet a La Veu de Catalunya".

El museu està situat a l'antiga Casa Falguera, un edifici d'origen medieval que acull les col·leccions de pintura amb obres dels artistes europeus Marc Chagall, Georges Kars, Georges André Klein, André Masson, Jean Metzinger, Olga Sacharoff, Julius W. Schülein i Oscar Zügel.

La pinacoteca també alberga les pintures dels catalans Emili Armengol, Lola Bech, Rafael Benet, Emili Bosch-Roger, Joan Brull, Ricard Canals, Pere Crèixams, Emili Grau-Sala, Núria Llimona, Jaume Mercadé, Josep Mompou, Josep Palau, Lleó Solà Gené, Joaquim Sunyer, Josep M. Togores i Francesc Serra, a més de les escultures de E. Casanovas, M. Hugué, J. Clarà, V. Vallmitjana, J. Bancells i J.Ma. Subirachs.

El centre també té troballes arqueològigues d'època romana a la Vil·la dels Ametllers i la col·lecció de vidre del segle XVIII cedida per la família Carreras.

El museu va néixer amb la finalitat d'aplegar el testimoniatge d'artistes que havien fet de Tossa motiu d'inspiració de la seva obra.

La Generalitat de la Catalunya republicana es va fer càrrec de la restauració de l'edifici, però la Guerra d'Espanya va estroncar el projecte i durant el franquisme el centre va passar a formar part de la Diputació de Barcelona, fins que el 1966 va ser cedit al municipi.

Nascut a Hostalets d'en Bas, Àlex Nogué, que és catedràtic de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, considera que el Museu de Tossa ha quedat injustament oblidat i fins i tot envellit, i ara mereix viure una etapa de "rellançament". "Hauria de convertir-se en un autèntic centre cultural del país", reivindica.

"Azul Montserrat"

L'exposició Blau, encara presenta una selecció de les obres de l'"etapa blava" d'un artista que va voler presentar el color blau com una al·legoria de la vida quotidiana. "És el blau intens del blanquejador Azul Montserrat, molt usat abans a les cases, o el blau que usaven els paletes per marcar línies a les obres", diu Nogué, que considera que "Tossa encara és a temps d'aconseguir un museu viu".

L'exposició es podrà visitar durant els mesos de setembre i octubre. La mostra presenta mitja dotzena de peces de gran format i la resta de petit format. Es tracta en tots els casos de peces tridimensionals, "són bàsicament objectes", diu Nogué.