Rafel Nadal s'allunya literàriament de les històries familiars i publica 'La maledicció dels Palmisano' (Columna), una novel·la ambientada en un poble del sud d'Itàlia on el destí de dues famílies, els Palmisano i els Convertini, queda unit per sempre quan dues vídues de guerra es conjuren contra la maledicció dels homes del clan dels Palmisano. En una entrevista amb l'ACN, Nadal assegura que la novel·la mostra com el destí "existeix" però que es pot modificar a través de la "suma de petites voluntats". L'escriptor ha avançat que no descarta fer una tercera part de les novel·les 'Quan érem feliços' i 'Quan en dèiem xampany', basada en la situació de la petita burgesia després de la crisi.

Nadal ha esbossat en les seves dues últimes novel·les un retrat d'una part de la història de la societat catalana. L'autor torna a aparèixer entre les novetats literàries però s'allunya de l'univers familiar i teixeix un relat allunyat de Catalunya.

Ara, tot i que la inspiració per la nova novel·la també la va rebre d'una experiència personal, situa 'La maledicció dels Palmisano' en un poble del sud d'Itàlia i narra la història dels Palmisano i els Convertini, dues famílies que unides per sempre quan Donata i Francesca, dues joves vídues de guerra, es conjuren contra la maledicció que persegueix els homes del clan dels Palmisano. L'obra, que posa de relleu un bombardeig a la població de Bari poc conegut històricament, se centra en les peripècies de Vitantonio, el darrer representant masculí d'una nissaga familiar trencada per la mort durant la Primera Guerra Mundial de tots els homes de la família.

Segons Rafel Nadal, la novel·la parla de les passions humanes, del destí i de la guerra. Una història que deambula entre la I i la II Guerra Mundial i que també es trasllada a la Guerra Civil. L'interès per escriure sobre els conflictes armats li ve de lluny. "La guerra treu el millor i el pitjor d'un mateix", ha explicat. En aquesta línia, creu que la violència de la guerra extreu la covardia o la valentia que un creu que no té i d'una manera "molt més radical".

El periodista parteix de la idea que el bàndol d'un conflicte el tria a un i no a la inversa, però el llibre versa sobre la idea que la llibertat individual i la responsabilitat personal es pot exercir. "De la responsabilitat personal neix la lluita contra el destí, que no el regira del tot però el condiciona", ha conclòs. Precisament, per Nadal, és la voluntat i la suma d'actuacions personals dels protagonistes de la història la que es converteix en "arma" contra "la maledicció i el destí".

El llibre, però, també és una doble història d'amor. D'una banda, un amor maternofilial i, de l'altra, un altre de passional. "L'amor és la primera passió humana, la que condiciona les nostres vides i una de les grans forces de la humanitat", ha conclòs.

Necessitat d'allunyar la història de Catalunya

Malgrat el distanciament contextual, en una entrevista amb l'ACN Nadal assegura que possiblement tornarà a un univers familiar per explicar en quina situació ha quedat la burgesia catalana de la qual parlava a 'Quan érem feliços' passada la crisi econòmica.

Així mateix, l'escriptor insisteix que el seu objectiu no és fer "retrats de la família", sinó retrats "de la societat catalana a partir de la visió d'una part, la que coneixia". "A vegades és més difícil convertir l'entorn familiar en història universal, que requereix un esforç molt gran, que entrar terreny de la ficció i radicalitzar un personatge", ha explicat.

Nadal ha justificat el canvi de context de la nova novel·la per la necessitat d'allunyar una història sobre bàndols i actituds individuals de Catalunya per evitar que el lector "prengués partit" d'una manera directe. "Volia una reflexió més pausada, més de fons sense passar-ho pel filtre del que passa a casa nostra", ha reblat.