La carta tramesa recentment pel Ministeri de l'Interior francès als alcaldes de França a propòsit de l'acollida d'immigrants per part dels ajuntaments ha estat durament criticada per la referència que conté a l'asil dels republicans catalans i espanyols de l'any 1939.
La carta del ministeri francès parla de la «tradició francesa» d'acolliment i recorda particularment l'asil acordat per part de França «als supervivents del genocidi d'Armènia, als resistents antifeixistes, als republicans espanyols, als dissidents dels règims totalitaris» i «a tots aquells que han patit les persecucions».
Aquesta referència concreta a l'exili del 1939 ha desencadenat una dura crítica de part del president de l'associació per la memòria de l'exili republicà espanyol a França, Eloi Martínez, el qual ha difós un comunicat on recorda que «els espanyols van emmalaltir dins els camps de concentració francesos sota la tercera República el febrer de 1939» i milers dels interns en aquests camps «hi van morir!».
Segons Martínez, si hi ha algun exemple de solidaritat del qual es pot estar orgullós aquest és el que va exercir «el poble» i per alguns càrrecs electes que «van en efecte acollir dignament els refugiats espanyols als seus municipis», però aquest «no va ser pas el cas del Govern francès presidit per Edouard Daladier, exministre del Front Popular, ja que les circulars del ministeri de l'Interior incitaven a la repressió i a la caça dels rojos», assegura Martínez.
L'actual ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, «pot trobar tota aquesta informació als arxius del seu propi ministeri», li recorda Martínez, i li retreu que «o bé desconeix la història o bé la falsifica».
El president de l'associació per la memòria de l'exili republicà espanyol aclareix que l'actual acolliment de refugiats, molts d'ells procedents de Síria, és un acte d'«humanitat i de dignitat», i es compromet a vetllar perquè es faci en bones condicions, però lamenta que el «senyor ministre» no reconegui que l'acolliment de refugiats a França «no ha pas estat sempre digne i no sempre s'ha situat dins la tradició del «país dels drets de l'home». D'altra banda, Martínez lamenta que a Espanya «els crims del franquisme continuïn avui impunes».
