L'influx de l'àrab i la seva cultura en l'espanyol i les altres llengües peninsulars va obrir ahir el X Congrés Internacional d'Història de la Llengua Espanyola, una reunió de gairebé tres-cents científics que parlaran en diferents sessions i taules sobre l'evolució de l'idioma i la seva configuració actual.

El programa de conferències d'aquesta trobada d'experts en l'evolució de l'espanyol des de fa més de mil anys va ser inaugurat en el Paranimf de la Universitat de Saragossa pel professor Federico Corrent Còrdova amb la ponència La cultura Medio-oriental, nuestra asignatura pendiente.

Una reivindicació sobre l'influx de la cultura àrab, que anima a conèixer, en la conformació de la llengua espanyola i les altres que es parlen a la península, inclòs l'aragonès, va dir el president del comitè organitzador del congrés, el professor Jose María Enguita.

Segons la seva opinió, cal intensificar el coneixement de la cultura àrab, en aquests moments fins i tot per altres raons com les socials, va remarcar Enguita, qui va destacar el treball que en aquest àmbit realitza el seu company el doctor Federico Corriente, qui ha escrit nombrosos textos sobre l'influx de l'àrab a l'espanyol.

Fins divendres que ve, aquesta i moltes altres qüestions seran analitzades i debatudes pels congressistes, que presentaran més de 200 comunicacions i projectes de recerca que es duen a terme a les universitats espanyoles i en moltes altres institucions acadèmiques del món.

Fins a la capital aragonesa s'han traslladat estudiosos de la llengua d'Argentina, Xile, Colòmbia, Cuba, Mèxic, Perú, Uruguai, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Holanda, Hongria, Islàndia, Itàlia, Polònia, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Estats Units, Japó, Corea del Sud i Taiwan.

Es tracta, segons els organitzadors, d'una cita «d'alt nivell científic» on els especialistes comparteixen recerques, proposen noves perspectives d'anàlisis i creen grups de treball sobre textos del passat i els problemes d'interpretació que van plantejar en l'ortografia, la pronunciació, les estructures sintàctiques o el vocabulari.

L'objectiu és comprendre millor la configuració actual de la llengua des de diferents factors, com les actituds mentals del passat o els corrents literaris, per conèixer millor la seva evolució, i un exemple d'això és el nom de la capital aragonesa, de Salduie a CaesarAugusta i Saragossa, fruit de la influència de diferents cultures.