El papa Francesc va aprovar ahir una reforma sobre la nul·litat matrimonial que posa fi a un procediment de fa 300 anys, amb la introducció d'un «procés breu» i «gratuït» per poder aconseguir-la. «Quanta gent espera durant anys una sentència!» o «han de viatjar quilòmetres» i «perdre temps o dies de treball», lamentava el pontífex argentí sobre el llarg i complicat procediment judicial per aconseguir la nul·litat matrimonial.

Per això i després de crear una comissió d'experts, ahir es van publicar els dos motu proprio (documents vaticans), anomenats mitis Iudex Dominus Iesus i mitis et misericors Iesus, amb els quals Francesc ha reformat el procés de nul·litat matrimonial en el codi de dret canònic i en el codi dels cànons de les Esglésies orientals i que entraran en vigor el proper 8 de desembre.

Una resposta, apunta el papa en els seus documents, per «els fidels que s'allunyen davant les estructures jurídiques de l'Església a causa de les distàncies física o moral». Una de les grans novetats que introdueix el papa és la de la institució d'un «procés breu» per aconseguir la nul·litat amb la condició que els dos cònjuges hi estiguin d'acord i que les condicions per a fer-ho siguin evidents. En aquests casos, la reforma de Francesc dóna la potestat al bisbe de la diòcesi de pertinença de la parella o d'on es van casar perquè s'encarregui de jutjar «els casos de nul·litat més evidents», o que nomeni un jutge únic sota responsabilitat del bisbe.

En els processos ordinaris, com fins ara, els casos seran estudiats per un tribunal format per tres jutges, el president del qual ha de ser un religiós, mentre que els altres dos poden ser laics. El termini per a la primera audiència, que pot ser també l'última si les dues parts hi estan d'acord, serà de trenta dies des del moment en què es presenti la petició i es podran requerir 15 dies més en el cas que falti algun document.

Una sola sentència

Entre els arguments per a un procés matrimonial més breu, la nova llei enumera: la manca de fe que pot generar la simulació del consens, la brevetat de la convivència conjugal, l'avortament per impedir la procreació, la continuada permanència d'una relació extra conjugal, amagar l'esterilitat o una greu malaltia contagiosa, amagar tenir fills nascuts en una anterior relació, d'haver estat empresonat, violència física per obtenir el consentiment del matrimoni, un embaràs imprevist abans de casar-se o no estar en ús de facultats mentals.

Però a més per accelerar la sentència, una altra de les novetats més importants és la introducció d'una sola sentència a favor de la nul·litat executiva, «i que no sigui necessari una doble decisió a favor de la nul·litat del matrimoni».

Fins aquest moment, el Dret Canònic exigia que cada causa fos analitzada per dos tribunals en instàncies successives, de manera que després d'acabar una primera fase, un tribunal immediatament superior havia de confirmar la de primera instància perquè la sentència pogués ser considerada en ferm.

Francesc explica que un judici breu pot «posar en risc el principi que el matrimoni és indissoluble» i per tant s'ha introduït la possibilitat «d'apel·lació» feta però, directament, a la seu metropolitana.