Fidel a la missió de salvar la seva princesa, el lampista Super Mario compleix avui 30 anys convertit en referent cultural de la indústria del videojoc i en esperança viva del futur d'una Nintendo que no passa pel seu millor moment. En tres dècades, Mario no s'ha afaitat el bigoti, ni s'ha canviat molt de roba i amb prou feines ha articulat tres frases: rescatar l'ésser estimat de les urpes d'un malvat no deixa gaire temps per floritures. Però lliurat al seu inconscient de convicció aventurera ha estat capaç d'anar-se adaptant als diferents aires de la indústria de l'oci interactiu. Ha venut 310 milions de videojocs, és un referent per als creadors i ha acabat per ser una icona de la cultura popular. Com és possible que un lampista baixet, lleig i callat hagi aconseguit aquesta proesa en una societat que premia l'espectacularitat i la bellesa?
"El seu èxit i rellevància cultural no responen a una sola causa, però la principal és la seva normalitat, la imatge d'heroi quotidià. Tothom pot identificar-s'hi i agafar-li afecte", ha indicat el director de la revista especialitzada FS Gamer, Antonio Santos. Per a José Arcas, responsable de la consultora Umami Games, no hi ha dubte: els seus jocs -n'hi ha desenes al mercat- són divertits des del minut u i entretenen per igual a jugadors experts i casuals. Es tracta de jocs d'habilitat que fugen de la frustració i no tenen violència, característiques defensades fins a la sacietat pel seu creador, Shigeru Miyamoto.
"El talent de Nintendo i el seu compromís amb la qualitat són claus: no es permeten baixar el nivell amb Mario. Trenta anys de llançar grans jocs són molts, no se m'acut cap franquícia tan consistent", ha comentat Santos. Arcas, que va treballar durant anys a Nintendo, concep Mario com un "estàndard de qualitat" capaç de reinventar-se sense presses ni experiments rars. "Té una naturalesa camaleònica. Mario no és res en concret, diem que és lampista però fontaneria és pràcticament l'única cosa que no ha fet i tècnicament es va inventar com un fuster! Tant juga a golf com a tennis, igual lluita en un ring que salva el regne Xampinyó", ha destacat Santos.
Un 13 de setembre del 1985, quan la indústria de l'oci interactiu passava per un sot important, va veure la llum "Super Mario Bros", un títol diferent que va revolucionar el concepte de videojoc. Tot i que Mario ja existia abans del naixement de "Super Mario Bros": el seu personatge apareixia a "Donkey Kong" (1981), un títol per a màquines recreatives.
"La narrativa sempre ha tingut un paper secundari en comparació amb la jugabilitat i la diversió", ha relatat Arcas. Ara que els números de Nintendo es ressenten -la seva consola Wii U no ha assolit les vendes esperades-, molts es pregunten si el futur de la companyia passa perquè Mario i altres personatges icònics aterrin a telèfons mòbils. "No en tinc cap dubte i, a més, no crec que trigui gaire. L'entrada de Nintendo al mercat mòbil serà important", ha dit Santos. "Nintendo mai ha estat amb veritables problemes econòmics perquè tenia a la butxaca la solució del problema: adaptar les seves propietats intel·lectuals per a mòbils", ha afegit.
Arcas ha apuntat que Mario arribarà als mòbils si Nintendo troba un benefici clar per a l'experiència de joc. "Sobreviurà 30 anys més. No sé on ni com hi jugarem, però sap reinventar-se i Nintendo sabrà canalitzar els moments en què Mario té alguna cosa a dir", ha conclòs Arcas.
Vagis on vagis, Mario, feliços 30.
