Unes 200 persones van participar ahir en l'onzè Aplec de Sant Cebrià dels Alls, que va servir per inaugurar el nou paviment de l'església i antiga parròquia d'aquest indret. Una inauguració artística, ja que es va crear, amb rajols, una línia en forma d'espina de peix que, com si fos un dòmino, va caure empesa per la força d'un càntir. La trobada, organitzada pel Consorci de les Gavarres, va néixer ara fa més d'una dècada com una forma de reunir els veïns de la zona o antics descendents d'aquells propietaris que havien viscut a les masies d'aquest espai, situat al cor de les Gavarres.

Enguany, la trobada també va servir per homenatjar Josep ?Subirana -veí de la zona que va morir aquest 2015- i reivindicar el treball col·lectiu i voluntari dels ciutadans, ja que el paviment que s'ha instal·lat a l'església el van crear voluntaris el 2011 en un taller popular de rajols artesanals. Els rajols es van coure a la rajoleria de can Frigola amb la Vèna Cuita de forns de rajoles d'aquesta zona. En total, els participants van crear 2.000 rajols amb sis tones de terra i es van instal·lar als 100 metres quadrats de paviment de l'església utilitzant calç gironina. "L'aplec servia abans per reunir els veïns de la vila però ara ajuda a salvaguardar la memòria històrica d'aquest indret i suposa un punt de trobada per a totes aquelles persones que estan sensibilitzades o interessades en la conservació del massís, que estimen les Gavarres", va detallar el tècnic del Consorci de les Gavarres, Oriol Granyer. En aquesta ocasió, la trobada va girar entorn de l'ofici de rajoler -que gairebé ha desaparegut- amb una demostració de la mà de Joan Ferrer i Josep Matés.

L'any 2002 el Consorci de les Gavarres va firmar un acord amb el propietari privat de l'església perquè li cedís la titularitat de l'espai per 25 anys. De moment, amb l'ajuda de diverses subvencions, la institució ha aconseguit arreglar l'interior de l'església i fer diverses prospeccions arqueològiques que han servit per descobrir que sota les restes de l'actual parròquia va haver-hi una església preromànica i una altra de romànica. "Les parets estan una darrere de l'altra, com les capes d'una ceba. Volem deixar les antigues restes a l'aire" va dir Granyer.