El Festival de Sant Sebastià va confrontar ahir dues pel·lícules de temàtiques que difereixen com la nit i el dia, El rei de l'Havana i Moira, la primera sobre la Cuba del període especial, i la segona, sobre la vida d'avui en un petit poble de Geòrgia.
A El rei de l'Havana, Agustí Villaronga adapta al cinema una de les més brutals novel·les de Pedro Juan Gutiérrez, sobre la capital cubana a la fi dels 90, amb un retrat costumista.
Villaronga posa en negre sobre blanc la realitat més crua, dolorosa i sòrdida, que apareix fins a deixar a l'espectador sense alè.
«Com a història d'amor, és molt estranya, opina el director de Pa negre (2011). Es tracta més aviat d'un fresc sobre una Cuba en la qual es viu per sobreviure.
«Hi ha amor i sexe també n'hi ha, però no podia ser el sexe de 50 ombres de Grey», aclareix per explicar l'impacte que causen algunes escenes.
Villaronga s'ha sentit cridat ara a «donar veu als sense veu», a posar «en negre sobre blanc» el que passa a les zones més marginals de Cuba, les que «no surten tant».
Per altra part, Moira, segons va explicar el seu director, el georgià Levan Tutberidze (Tiflis, 1959), és un drama social basat en fets reals, situacions «bastant habituals a Geòrgia que són com una plaga per al nostre país. El que conte és el que ens divideix i ens dol».
Però no són problemes només del meu país: això també es veu als carrers de Mèxic, per exemple».
Es refereix a la batalla diària de la gent d'un petit poble de pescadors que no pot fer un pas sense embullar-se en els tripijocs de la màfia: segrestos, extorsions, assassinats i, fet i fet, ajustos de comptes.
No obstant això, Moira també conté un subtext d'amor filial, a través del del fill gran.
