Una carta escrita en català pel pintor Pablo Picasso, datada a Gósol (Berguedà) el 13 d'agost de 1906, ha aparegut en publicar-se la correspondència de l'escultor Enric Casanovas, que era amic del pintor i el destinatari d'aquesta.
El llibre "Les Cartes de l'escultor Enric Casanovas", editat per Teresa Camps i Susana Portell, i publicat per l'editorial universitària Memòria Artium, recull en total quatre cartes del pintor malagueny al seu amic, però el fet extraordinari és que una d'elles està escrita només en català, segons publica avui La Vanguardia.
Picasso firma aquesta carta com a Pau Gósol (el seu nom en català i com a cognom el nom de la població en la qual va viure durant dos mesos i mig per recomanació del seu amic Casanovas (1882-1948) i del seu metge Jacinto Reventós, que està a la comarca del Berguedà però a la província de Lleida).
Segons aquest diari, Picasso es va instal·lar a la fonda de Cal Tampanada, propietat de Josep Fontdevila, amb Fernande Olivier, que era la seva parella sentimental, i el seu únic contacte amb el món exterior era la gent del poble, que parlava en català.
La carta diu: "Amic Casanovas: te escric perquè no compris els encàrrecs que et va fer la Fernande perquè dintre de pocs dies ens anem París per Puix Cerdá y prendrem el tren a Aix y de allà cap a Toulouse.
Els papers no els he rebut y crec que deuen aversi perduts. Cuand me escriguis ja me diràs lo que te dec y tu enviaré de París. Contéstame a París a la adreça que ya saps 13 Rue Ravi-gnan. Ya te escriuré de París i te agrairia no diguesis res a ningú de que me vaig a París. Me alegraria que la teva mare sigués millor. Una abraçada del teu amic. Pau. Avui és dilluns" (sic).
En una llibreta que ja es coneix com el Carnet català, informa aquest diari: Picasso no només va dibuixar esbossos del paisatge, la gent i els costums, sinó que també anotava paraules que li agradaven fonèticament, com matxo, o sinònims que desconeixia, i fins i tot es va atrevir a traduir del català al francès el poema "Vistes al mar", de Joan Maragall, perquè Fernande pogués entendre'l.
Entre la correspondència hi ha també una altra cartes en les quals incloïa frases i expressions en català, però una escrita totalment en català és d'una gran raresa.
El contacte epistolar entre Picasso i Casanovas -que va ser un dels impulsors del museu de Tossa de Mar (Selva) durant la Guerra Civil- es recupera en l'exili, i el pintor va prestar ajuda a l'escultor quan estava instal·lat a Besançon (França) amb un grup de nens refugiats i travessava per dificultats.
La correspondència de Casanovas revela també les relacions entre el grup d'artistes que entre 1909 i 1912 coincideixen a Ceret (França), i del que formen part Manolo Hugué, Frank Burty Haviland, George Deniker i Ramon Pichot.
