El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, va destacar Ramon Llull com a nexe d'unió entre Catalunya i les Illes Balears en l'acte inaugural de l'any Llull celebrat ahir a Barcelona.

Mas va destacar "el sentit realista" que tenia Llull de la política que, en les seves obres, "critica en el seu exercici els que actuen com llops quan haurien d'actuar com pastors", i va fer referència a les "agressions" que "pateix" la cultura, la llengua i el sistema d'autogovern català per part dels que "veuen l'exercici de la política des de la força i l'abús de poder".

En una altra cita, aquesta vegada del cronista Ramon Muntaner, dirigida als polítics catalans, el president en funcions de la Generalitat va reafirmar el seu compromís amb la unitat que "dóna lloc a una fortalesa imbatible i inexpugnable" com "una mata de joncs que si està lligada per una corda no serà possible arrencar-la encara que ho intentin deu homes".

A més, Mas va citar el llibre Amic i Amat del pensador mallorquí per preguntar "a qui es pot fer més retret, al que parla malament o critica algú o l'amic que escolta i calla".

El president va agrair a la presidenta del govern balear, Francina Armengol, la seva incorporació de nou a l'Institut Ramon Llull i va assenyalar que "com a pobles germans culturals hem refet un camí que mai havia d'haver-se separat".

Mas va professar la seva admiració per Llull, "una figura fundacional de la cultura catalana" que, va dir, "no ha tingut el reconeixement que es mereixia" i espera que amb l'any de commemoració els catalans "obrin els ulls a la figura del pensador".

L'acte, que realitzat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, va comptar amb la intervenció de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, que va declarar la seva intenció de "teixir" amb Catalunya "una Espanya que volem diferent".

Armengol va assenyalar Llull com a vehicle per "enfortir i estrènyer els vincles entre catalans i balears" que, va dir, "són cultures germanes", per "afrontar els reptes del món globalitzat".

La socialista va destacar que la seva presència a l'acte era "una alegria" i que mostra "els nous temps que es viuen a les Illes Balears" amb el seu govern que busca recuperar el diàleg i el pacte, un llegat del pensador" en referència a la reincorporació de la institució a l'Institut Ramon Llull.

El conseller de Cultura , Ferran Mascarell, va destacar Llull com a referent comú que "fa visible la geografia històrica i els orígens nacionals" comuns.

Segons Mascarell, president del comitè organitzador de l'any Llull, la commemoració busca "aprofundir en la seva obra" i distribuir-la entre tots els sectors socials.

Per això, el comitè ha organitzat congressos, activitats artístiques i musicals com les del mestre Jordi Savall a Barcelona, Palma, Madrid, Salamanca, Sevilla, Berlín, Roma, Milà, Londres, Dublín, Nova York, Tel Aviv i El Caire.

La comissaria Miquela Pereira, membre de la Società Internazionale per l'Studio del Medioevo Latino de Florencia, va destacar que Llull era un "filosof innovador" amb una visió universalista, que va dedicar la seva pròpia vida a la "pacificació del món a través de la unificació religiosa" en la conferència Ramon Llull, de l'illa al món.