L'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) de la UdG celebrarà divendres al CaixaForum Girona el seminari Crims contra el patrimoni: riscos i protecció, on es presentarà informació de màxima actualitat sobre la destrucció del patrimoni des de la perspectiva de diferents experts.

Entre les ponències destaca per l'impacte mediàtic que va tenir la de l'advocat Carles Mascort, que revisarà el "singular" procés de recuperació de l'arqueta de Banyoles, robada el 1980 per Erik el Belga, i recuperada més d'un quart de segle més tard, encara que no totalment.

Montse Aguer, acabada de nomenar directora dels Museus Dalí, s'endinsarà en l'intricat món de les falsificacions i autenticacions d'obres d'art.

No serà menys esperada la intervenció de Pere Canal, caporal dels Mossos d'Esquadra, que abordarà els espolis i els robatoris, o la de Jaime Barrachina, director del Museu de Peralada, sobre processos de restauració que condueixen a la falsificació.

El director de l'ICRPC, Joaquim Nadal, ha explicat que una de les missions de la institució que dirigeix és la "salvaguarda i protecció del patrimoni" i, en aquest camp hi ha el "risc de destrucció i els problemes que hi ha al voltant, el que podem anomenar l'art en perill".

Una de les principals vies de destrucció d'art és la guerra, tema que també abordarà el simposi, específicament la destrucció de l'art durant la Guera Civil Espanyola, sobretot els problemes d'identificació de les parts que n'han quedat i també la descripció i l'abast de les destruccions.

"La història de l'art necessita permanentment una actualització de coneixements sobre l'art que va ser i que ja no és, per posar-lo al costat de l'art que s'ha salvat, i poder fer una lectura més completa de la nostra tradició herència cultural", sosté Nadal, catedràtic d'Història Contemporània de la UdG.

Segons Nadal, aquesta és una de les línies de recerca de l'ICRPC i per aquesta raó la institució dedica el seu simposi anual als crims de l'art, sota el títol condensat de Crimart. El simposi compta amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i la Diputació de Girona.

Segons Nadal, al voltant de l'art es poden cometre també "actes criminals" perquè hi ha una delinqüència del món de l'art: "Hi ha en primer lloc una delinqüència associada als fets de guerra i que ja havíem estudiat una mica en un simposi anterior, com per exemple la destrucció iconoclàstica de les restes de l'antiga ciutat de Palmira, a Síria", Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Però, col·lateralment amb les destruccions ocasionades en la guerra, hi ha un tràfic il·legal: "L'obra petita, ceràmiques i escultures, és venuda al mercat il·legal. Hi ha gent que, aprofitant la fòbia contra els monuments en certes ?guerres, recull objectes i el posa en venda als circuits internacionals, en subhastes o altres formes de mercadeig. Hi ha una arqueologia delinqüent que s'aparta de l'arqueologia acadèmica", explica l'historiador i exalcalde de Girona.

Una altra línia és la gent que roba obres d'art amb afany de lucre o bé per fetitxisme o col·leccionisme.