Els mitjans de comunicació han contribuït que la ment humana s'alimenti, fonamentalment, de notícies. Sobretot notícies, esdeveniments, fets i coses, ficades com en un sac, sense ordre ni relació. Com un plat de macarrons. Fins i tot les ideologies semblen "coses", notícies, sense gaire reflexió, relatives, sense argumentació precisa i global. El sentimentalisme de les idees continua essent potent. I aquest trontoll d'una cosa i l'altra, sense argumentar, va contra el seny, contra la filosofia del sentit comú. La societat actual necessita una estructura mental més sòlida.

Aquesta tendència sembla general. Fins i tot els membres de l'Església no són immunes al contagi. El Cardenal Robert Sarah, en el seu recent llibre-entrevista Dios o nada, cita les paraules del papa Francesc a comunitats universitàries eclesiàstiques: "El vostre compromís intel·lectual, en l'ensenyament i en la investigació, en l'estudi i en la més àmplia formació, serà tan més fecund i eficaç com més animat estigui per l'amor de Crist i a l'Església, com més harmoniosa sigui la relació entre estudi i oració. Això no és quelcom antic. Això és el centre. Aquest és un dels reptes actuals: transmetre el saber i oferir al mateix temps una clau de comprensió vital del mateix, no un cúmul de nocions no relacionades entre si".

Es fa difícil, en el nostre temps, arribar a la consecució de la veritat per ser un mica més coherents, un pèl més madurs, per donar sentit a la nostra vida, arrancant del propi Déu. En el fons, tot es redueix a l'exercici de la nostra llibertat per estimar com cal. I encara que no ho he escrit fins ara, no he deixat de pensar que només una persona ha arribat a la plenitud d'aquesta excel·lència, la Dona Única que s'ha anat construint, en el silenci del cor, sobre la Veritat i sobre un prodigi d'Amor: la que lliga Veritat i Vida. Té un nom: La Immaculada Concepció. La seva festa és el 8 de desembre. Dimarts vinent.