Fa 700 anys, entre novembre de 1315 i novembre de 1316, moria Ramon Llull en un lloc incert. Va ser un home aventurer, treballador incansable, d'una fortalesa indestructible i amb una originalitat de pensament inusitada per a l'època. El mallorquí és, sense cap dubte, la personalitat més universal de la cultura catalana tot i que és cert que ha patit de difusió a nivell popular a Balears i Catalunya al llarg del temps. L'Any Llull reivindica la seva figura amb un programa d'activitats entre les quals cal destacar un congrés internacional, la primera part del qual es va celebrar aquesta setmana passada a Palma. Tres lul·listes participants desgranen l'empremta del pensador illenc en la societat del segle XXI.
Pioner de l'argumentació i de l'ús de la raó
En una situació d'asimetria de poders a nivell internacional, Ramon Llull va plantejar la solució del millor argument en un intent d'objectivació de la racionalitat. "Un tret de modernitat", segons el professor d'Investigació de l'ICREA Alexander Fidora. "Llull deia que cadascú raona de manera poc transparent per a l'altre i que per això hem d'investigar les estructures del bon ús de la raó. L'Art de Llull és una instrucció i un manual de com argumentar sobre una base estrictament racional", assenyala Fidora. En aquest sentit, el filòsof mallorquí va tractar de treure a la llum els processos i procediments racionals de l'argumentació i exposar-los al món perquè pogués produir-se el diàleg amb l'altre, en concret amb l'infidel, atès que Llull era un activista de la missió. En realitat, el pensador volia demostrar mitjançant un racionalisme platònic la Trinitat, l'Encarnació de Déu i la Resurrecció.
L'home i la seva dignitat, protagonistes del món
L'escriptor mallorquí va ser el primer antropocentrista de l'edat mitjana, època en la qual Déu era el centre i la mesura de totes les coses. "Tant en Llull com a Dante Alighieri, l'home és el protagonista", sosté Marta M.M. Romà, investigadora de l'Officina di Studi Medievali de Palerm. "Hi trobem fe en l'home i en la seva dignitat, un concepte molt modern", continua. "El pensador advocava també per l'equilibri entre l'home, el món i Déu", comenta. "Va ser dels primers a parlar dels quatre elements i deia que hi havia una estreta relació entre el cosmos i l'home perquè tots dos estaven fets dels mateixos components", continua Romà. Per aquest i altres motius, "acostar-se a Ramon Llull és apropar-se a una edat mitjana lluminosa en contra de la imatge obscurantista que s'ha propagat sobre aquesta època", considera el professor Josep E. Rubio de la Universitat de València.
Diàleg i antifonamentalisme
Llull buscava dialogar amb tots. Amb les altres cultures, sobretot la islàmica i la jueva. Tot i això, Alexander Fidora incideix que el diàleg que va propugnar el pensador no és comparable a la tolerància moderna dels nostres dies. Això no treu, però, que la seva curiositat, la creativitat i l'esforç per convèncer tothom facin d'ell una personalitat de gran importància. Tot i això, l'investigador assenyala que "quan Llull parla de la croada ho fa amb un argument amb cert interès: deia que cal usar la violència per establir les condicions de la llibertat d'expressió i de moviment", apunta Fidora. "Pensa que no van ser pocs els cristians que es van queixar durant l'època que no podien viatjar lliurement per Àfrica", afegeix.
Precursor de l'escriptura interactiva i de l'hipertext
Analitzada des del punt de vista actual, l'escriptura de Llull resulta interactiva, hipertextual, similar a la d'un text sembrat de links. "El mallorquí buscava que el lector fos actiu i es mogués d'un lloc a un altre", assegura Marta Romà. "Les gràfiques i triangles que va utilitzar perquè es comprenguessin les coses, són també dispositius o eines hermenèutiques molt modernes", convenen Rubio i Fidora.
Sensibilitat pels idiomes i un comunicador modern
En el Llibre de Contemplació expressa la seva preocupació per l'expressió correcta i pel sistema o les estratègies de comunicació per arribar a la gent. El preocupava la naturalesa equívoca del llenguatge. Per això va intentar crear-ne un de nou que pogués superar aquests problemes comunicatius i permetés una entesa sense ambigüitats. "Llull va arribar a afirmar que el llenguatge era el sisè sentit", recorda Rubio.
Democratització del saber
Va utilitzar diverses llengües vernacles per fer arribar les seves idees. Va escriure per a nens, per a gent sense base cultural i també es va dirigir a les dones. Llull va procurar buscar els registres adequats per presentar i fer arribar les seves obres. Ramon Llull es va adaptar a les diferents necessitats comunicatives per fer efectiu el seu missatge. Aquesta necessitat va fer que s'adaptés al públic en dos sentits: d'una banda el lingüístic (escrivia en català, llatí i àrab, i menys en occità, francès o castellà), i per una altra l'estilístic. Va escriure des dels tractats tècnics complexos fins proverbis, manuals catequètics o poemes. En definitiva, Llull -laic, burgès i autodidacta- va proposar un sistema de pensament per a la difusió pel qual necessitava crear una llengua popular perquè l'entengués tothom.
Pioner de la intel·ligència artificial
No són pocs els matemàtics i informàtics que reivindiquen Llull com un pioner de la intel·ligència artificial. I tot a causa del seu Ars Combinatòria, un procediment mitjançant el qual pretenia trobar la veritat a partir de l'ús d'un llenguatge simbòlic. El pensador va buscar la creació d'un sistema de pensament filosòfic-teològic original i personal al qual deia "Art". Els seus objectius eren al mateix temps contemplatius -Llull havia sentit la crida de Déu- i pràctics -Llull volia convertir els infidels. L'instrument que va forjar, però, és una màquina de pensar sensacional, personal i que funciona, i que en alguns aspectes és precursora de formes molt modernes de pensament lògic-matemàtic.
