Efectivament es troben en el nostre territori, altars, ermites i imatges dedicades a Santa Llúcia que porta la palma del martiri i un plat amb els dos ulls, car s'explica que fou torturada per ésser cristiana per l'emperador Dioclecià el 304 i li tragueren els ulls.
Fem una breu referència a 4 de les ermites de les nostres comarques dedicades a aquesta Santa, on ?diu?menge hi ha l'Aplec i s'hi ballarà:
La Bisbal. Denominada Santa Llúcia de l'Arboç, situada a migdia de la serra dels Perduts i del poble de Sant Pol de la Bisbal, es veu des de la llunyania. Es tracta d'un temple d'una sola nau, força gran aixecat al segle XVII sobre un edifici anterior. La llinda de la porta data de 1717. El 2010 s'instal·là una tanca de protecció de fusta, amb una zona de bancs i taules.
Diumenge, l'ofici i les sardanes, al migdia, amb la cobla La Principal de l'Escala.
Tonyà (Garrigàs). Santa Llúcia de Tonyà és una ermita del municipi de Garrigàs inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest edifici no es troba documentat en època medieval, però, la seva tipologia permet suposar que va ser bastit durant els segles XVII-XVIII.
Hi actuarà la cobla La Principal d'Olot al migdia.
Sant Joan de les Abadesses. Aplec Santa Llúcia de Puigmal és una església romànica de Sant Joan de les Abadesses inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La primera notícia referent a aquesta església és del 913.
Les sardanes diumenge al migdia per la cobla Osona.
Santa Pau. Aplec de Santa Llúcia de Trenteres. És petit santuari o ermita de Santa Llúcia de Trenteres, que depèn de la parròquia de Santa Pau i sembla que fou bastida al segle XV. Roman al costat de la carretera d'Olot a Santa Pau.
Molta gent de la Garrotxa hi fa via. Era tradició collir unes pedretes molt característiques que hi ha per posar-les al pessebre. Enguany l'ofici i les sardanes al migdia per la cobla La Principal de Banyoles.
PRESENTACI" DE LES GUIES D'APLECS
Aquest proper dissabte, 12 de desembre, a les 6 de la tarda, es presentarà a la Sala Mozart de Calella la Guia Sardanista 2016, denominada fins aquest 2015 com a Guia d'Aplecs.
Enguany la presentació de la Guia Sardanista s'ha avançat per fer coincidir els continguts amb l'any natural i permetre que els Aplecs dels primers mesos ja siguin de domini públic extens.
L'esdeveniment se celebra a Calella com a Capital de la Sardana i comptarà amb una actuació de la cobla Marinada que després oferirà l'espectacle de La Viola d'Or d'Enric Morera, la música i Apel·les Mestres, la lletra.
La Viola d'or és una opereta escrita per cobla i veu per l'Enric Morera i lletra d'Apel·les Mestra que data de principis de segle XX i fou estrenada a la Garriga l'any 1914. La cobla Marinada extregué una còpia de les partitures de la Biblioteca Nacional de Catalunya i s'ha tornat a posar en escena. La música que s'interpreta és exclusivament de l'opereta ideada per Morera, més alguns dels seus «lieds» més famosos i la sardana vocal Les fulles seques.
La Guia Sardanista és el llibre de referència que recull els principals actes sardanistes. S'hi presenten en ordre cronològic els aplecs i concursos que se celebren al territori, la població on es desenvolupa, l'hora, l'indret i les cobles que hi actuen.
La Confederació Sardanista de Catalunya és l'encarregada de coordinar i editar cada any la Guia Sardanista, confeccionada per les diverses territorials d'aplecs, la Federació Sardanista del Rosselló i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
La Guia Sardanista s'edita des del 2002, de manera que la d'aquest 2016 és la 15a edició. Cada any el seu disseny és diferent i sorprenent, així que aquest és un dels altres al·licients.
trobada d'instrumentistes de tenora i tible
Demà dissabte, dia 12, a 2/4 d'11 del matí, tindrà lloc al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Can Quintana) la 3a Trobada d'Instrumentistes de Tible i Tenora.
S'ha preparat una trobada igualment, la intenció de la qual és documentar tota la metodologia que existeix per ensenyar el tible i/o la tenora, ja sigui actual o històrica. Abans, cada mestre tenia la seva pròpia metodologia o el seu propi recull de lliçons que es transmetien per via mestre-alumne, sovint amb còpia manuscrita del mateix alumne. Per raons òbvies, aquesta metodologia pot ser que sigui desconeguda per la major part del col·lectiu d'instrumentistes de tible i de tenora. L'objectiu inicial és deixar constància de tots aquests reculls de lliçons i mètodes. Per tant, en aquest cas ens interessa més treure a la llum manuscrits o còpies desconegudes amb caràcter històric que no pas els mètodes editats coneguts (Elias, Viladesau, Coll). Un cop celebrada la Trobada, en una tercera fase d'acció, es valorarà la possibilitat de fer una selecció de les lliçons més destacades i editar-les.
Les Trobades de Tibles. Una mica d'història.
La setmana santa de l'any 2012, els estudiants de tible de l'ESMUC, acompanyats pel seu professor Jordi Vilaró i per Oriol Oller, fan una visita guiada per Jordi Molina al Museu de la Mediterrània - Centre de Documentació Can Quintana de Torroella de Montgrí. El propòsit, conèixer de ben a prop una recent adquisició del museu, el tible de Charles Doutres, un compositor i instrumentista francès de finals del segle XIX. En aquesta trobada es va debatre amb profunditat sobre pedagogia, metodologia i història vinculada al tible.
Arran d'això, Jordi Vilaró i Oriol Oller, amb el suport del Museu de la Mediterrània, decideixen repetir la trobada un any més tard, el 2013, aquesta vegada amb dos objectius clars: retre un homenatge a Joan Parés, un dels més grans instrumentistes de tible de tota la història, i fer una visita guiada a l'exposició sobre Vicenç Bou, amb especial menció al seu cosí Víctor Bou, bon instrumentista de tible, que en aquells moments era l'exposició temporal del museu.
L'any següent, el 2014, la trobada es realitza a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, i el col·lectiu de tibles (i ara ja amb la inclusió també d'instrumentistes de tenora) ret homenatge a Francesc Elias, gran instrumentista de tible i màxim responsable pedagògic del tible modern.
