La cimera del clima (COP21) de París va aprovar ahir el primer acord universal de lluita contra el canvi climàtic, en què prop de 200 països, tant desenvolupats com en desenvolupament, es comprometen de manera històrica a transitar de manera conjunta cap a una economia baixa en carboni. L'acord desenvolupa tot un paquet de mesures vinculants a llarg termini per aconseguir un objectiu final: que la temperatura del planeta no augmenti més de 2 graus a finals de segle respecte als nivells preindustrials. No obstant això, els països al·ludeixen al límit dels 1,5 graus centígrads com l'augment de temperatura que no convindria superar perquè els impactes de l'escalfament no siguin catastròfics.
L'Acord de París, que el president de la Cimera, Laurent Fabius, va definir com a "històric, ambiciós i equilibrat", compta amb 11 pàgines i una "Decisió" que el desenvolupa en altres 20, és jurídicament vinculant, encara que no en la seva totalitat: no ho són els objectius nacionals de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que presenten els països, com pretenien la Xina, Estats Units o l'Índia. El pacte entrarà en vigor el 2020 i amb ell les 186 contribucions nacionals presentades.
Tanmateix, cada cinc anys els països hauran de revisar les seves contribucions per un mecanisme de "rendició de comptes transparent", amb la idea d'anar renovant les seves promeses nacionals a l'alça per aconseguir l'objectiu proposat que la temperatura no augmenti més de dos graus, i els nous compromisos mai podran ser menys ambiciosos.
Els països es proposen que les emissions toquin sostre "tan aviat com sigui possible", i reconeixen que aquesta tasca portarà més temps per als països en desenvolupament, i que s'efectuïn reduccions ràpides a partir d'aquest moment per trobar "un equilibri entre les emissions provocades per l'acció de l'home i el que pot absorbir l'atmosfera" en la segona meitat de segle. D'aquest paràgraf, que fa referència als objectius de mitigació a llarg termini, va ?desa?parèixer primer un objectiu de reducció per 2050, després la descarbonització i finalment la referència a la "neutralitat" d'emissions que cal assolir en la segona meitat del segle.
El que vénen a dir els nous objectius a llarg termini de l'Acord de París és que es podrà seguir emetent gasos d'efecte hivernacle sempre que aquests puguin ser capturats i emmagatzemats geològicament, a més de per l'efecte "embornal" que posseeixen els sistemes naturals. El text, de fet, fa un reconeixement als boscos com a embornal i a l'obligatorietat de preservar-los.
L'acord també recull les necessitats de finançament de l'adaptació, un mecanisme de pèrdues i guanys pel canvi climàtic, i l'acció climàtica abans del 2020, tot això "d'acord amb les capacitats de cadascú". I fixa com a sòl per al finançament climàtic un mínim de 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020. Aborda així mateix la noció de "justícia climàtica", i en cada aspecte està reflectida la diferenciació entre els països.
Les ONG celebren l'acord
Les principals ONG van considerar ahir que el compromís climàtic de París és un gir "històric" que fa irreversible la transició a una economia baixa en carboni, encara que a partir d'ara cal pressionar governs i empreses per complir-lo i elevar les seves ambicions. "Queda molta feina", va prevenir el director executiu de Greenpeace, Kumi Naidoo, davant la premsa el document.
"És un acord històric que inclou tots els països del món, que per primera vegada es comprometen a reduir les emissions i a actuar davant el canvi climàtic", va destacar Mohammad Adow, de Christian Aid.
