La proposta del rector de la UdG d'oferir estudis universitaris gratuïts serà debatuda al claustre universitari amb l'objectiu d'aconseguir un mandat per elevar-la al futur Govern català. Bonet, que durant el 2016 presidirà l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, està decidit a lluitar també perquè les universitats puguin contractar més treballadors i més professors. De moment ha aconseguit millorar el sou de les categories més baixes dels treballadors i dels professors de la UdG. El rector participarà avui a la manifestació en suport dels encausats per la càrrega policial del 2011 i demà defensarà el seu informe de gestió davant el claustre.

L'he vist emocionar-se en els grans actes de la Universitat. L'altre dia vostè va acabar aplaudint emocionat en un acte de suport als encausats de la UdG per la càrrega policial de l'any 2011?

És que la feina s'ha de fer amb passió si la vols fer ben feta. Només quan la passió i la professionalitat van juntes, els somnis es fan realitat.

S'ha posat en la pell d'un estudiant o d'un treballador encausat?

Ho intento. És difícil posar-se en la pell d'una altra persona. Però pots establir complicitats amb els drets de les persones. Com a membre de la comunitat universitària, no puc fer altra cosa que fer costat als encausats que també són membres de la comunitat universitària.

Posar-se en la pell de l'altre és el que li fa dir que la política de beques és injusta?

Sí. Justament ahir [dilluns per al lector] vam tenir junta del Consell Interuniversitari de Catalunya. En una tertúlia posterior es va comentar que el rector de la UdG demana la gratuïtat dels estudis universitaris. Algun altre rector va discrepar. Aleshores vaig explicar perquè el sistema de beques actual no garanteix la igualtat d'oportunitats.

Per què?

Perquè un estudiant per sol·licitar una beca ha d'acreditar que té un nivell socioeconòmic baix. A més, per obtenir la beca, se li demana una nota més altra d'accés a aquell estudi que la que necessiten els estudiants sense beca. Per si això no fos prou, per mantenir la beca al llarg per exemple dels quatre anys que dura un grau, li exigeixen un rendiment acadèmic superior i ha de superar un conjunt d'assignatures en un temps determinat. Això no és igualtat d'oportunitats.

I això es resoldria amb la matrícula gratuïta?

Penso que això sí que reflectiria la igualtat entre tots els estudiants. Està demostrat que l'educació superior dóna moltes més oportunitats de trobar feina, i feina qualificada.

Matrícula gratuïta de la nit al dia?

Es pot posar un objectiu a deu anys. Actualment l'estudiant paga aproximadament un vint per cent del cost real dels estudis universitaris. Si cada any es disminuís un dos per cent, al cap de deu anys arribaríem a la gratuïtat.

Té alguna tàctica pensada o alguna complicitat amb algun partit polític per implantar la matrícula gratuïta?

Jo l'únic que he de fer és tenir un mandat del claustre de la UdG per elevar-lo al Govern català. Al gener assumiré la presidència de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques. Farem un claustre el 18 de febrer on jo defensaré la gratuïtat dels estudis. No sé si el clàustre de la UdG l'aprovarà.

Preveu algun altre tema candent al claustre?

Sí. Ara tenim restriccions i no podem incrementar el pressupost destinat a retribucions ni incrementar el nombre de persones contractades. Això frena molt l'evolució positiva de la Universitat. Crec que hauríem de tenir autonomia pel que fa a la contractació.

Ha perdut molts treballadors i professors la UdG durant els anys de crisi?

Portem quasi deu anys amb una taxa de reposició zero en l'administració. Cada vegada que es jubila un treballador no es pot substituir. Devem haver perdut entre vint i trenta treballadors. A nivell de professorat també, perquè la taxa de reposició era del deu per cent i de cada deu professor que es jubilaven només en podies contractar un. Ara aquesta taxa ha passat al 50 per cent i el PP ha promès que es recuperarà el cent per cent. Però el mal ja està fet.

És partidari d'incrementar la plantilla de treballadors i professors de la UdG?

Sóc partidari de l'autonomia universitària, que cada vegada està més controlada pel Govern. Si tinguessim autonomia, amb tota la tasca docent que cal fer a la Universitat per seguir el Pla de Bolonya, l'increment a la UdG hauria de ser del trenta per cent. Entre 200 i 250 professors més és el que caldria per poder implentar correctament el Pla de Bolonya.

Aquest dimecres hi ha un referèndum sobre l'anomenat «decret de 3+2» del Govern espanyol. Com pot afectar l'aprovació del decret les necessitats de plantilla?

Calen més professors i això és independent de si es passa de la planificació dita del 4+1, quatre anys de grau més un de màster, al 3+2, tres anys de grau i dos de màster.

Però el màster és més car...

El màster és realment una segona etapa educativa i dóna possibilitats d'entrar al mercat laboral, perquè no deixa de ser una especialització. És notablement injust que un màster tingui un preu de matrícula bastant superior a un grau. O sigui que també caldria revisar aquests preus.

Està satisfet del grau de compliment del programa amb el qual fa dos anys va guanyar a les eleccions?

He estat preparant l'informe de gestió que presentaré dijous al claustre i el grau de compliment està en el 65 per cent. Al final del mandat espero haver acomplert el cent per cent.

El Consell Social ha aprovat un pressupost per al 2016 que puja a 89'3 milions. Això representa un increment d'1'2 milions. A què es dedicarà aquest increment?

Per fi hem aconseguit que la Generalitat elimini el famós topall de finançament. Això ha permès a la UdG ser la que més creix en pressupost. Però encara no podem dedicar aquest increment a nova contractació, com he dit abans.

I a què es dedicarà?

Doncs del total de l'increment, mig milió es dedicarà al manteniment i millora d'edificis, també a laboratoris, que ja tenen 20 o 25 anys d'història. Un altre quasi mig milió es dedicarà a incrementar els sous més baixos. Els investigadors en formació a la UdG cobraven el primer any 1.000 euros i el segon i el tercer 1.125, ara passaran a cobrar des del primer any 1.325. Això a partir de l'u de gener.

I els treballadors de l'administració.

Hi havia uns nivells més baixos que cobraven 1.000 euros o menys mensuals i passaran a cobrar uns 400 euros més. "bviament és una opció política. Amb aquests diners es podria fer un edifici o contractar alts càrrecs. Però en el meu programa hi havia el compromís que els primers diners anirien sobretot a la gent que ha patit més la crisi, perquè aquesta gent recuperi el poder adquisitiu.