Los Caprichos de Francisco de Goya i la reinterpretació que en va fer Salvador Dalí s'han reunit, per primera vegada, en una exposició, formada pel mig centenar de dibuixos que el pintor català va realitzar d'aquesta sèrie que l'aragonès va pintar a final del segle XVIII. «Dalí sueña los caprichos de Goya» és el títol d'aquesta exposició, inaugurada ahir a Logronyo i que, segons la seva comissària, Dolores Durán, és única, ja que és la primera vegada que es mostren juntes obres dels dos pintors referides a «Los Caprichos».

Part d'aquests dibuixos de Dalí s'han vist, des de fa una dècada, a Espanya, a Madrid, Barcelona i la Fundació Dalí de Figueras; i, després, als Estats Units i a Mèxic, encara que mai al costat de gravats originals de Goya, va subratllat la comissaria. Els dibuixos que s'exposen de Dalí formen part del fons d'un col·leccionista mexicà, i els set gravats originals de Goya han estat cedits per diferents propietaris.

Los Caprichos constitueix la primera sèrie de gravats de Francisco de Goya, realitzats entre 1796 i 1799 i centrats en «els vicis i els desencerts humans», segons ell mateix va dir en el seu temps, ja que tracten temes com la vanitat, el sexe, la mentida, la ignorància i els costums de la seva època, va recordar Durán.

Va afegir que Goya, que «ja era un home madur, sord i que tenia pocs encàrrecs», va realitzar una sèrie d'uns vuitanta Caprichos i «no va tenir massa èxit en la seva venda», de manera que la majoria els va regalar a la Corona, així com les planxes que va utilitzar. En aquesta sèrie, Goya va representar, va dir, «d'una forma totalment gràfica, el pas de la pintura figurativa, que fins al segle XVIII buscava representar la bellesa», a «un art contemporani, en el qual es reflecteix la sàtira i la fantasia».

Reinterpretació surrealista

Per això, segons la comissària, Dalí admirava Goya i va decidir fer «una reinterpretació surrealista» d'aquestes obres entre el 1973 i el 1977, als quals va aportar el color i «els seus propis elements, com els rellotges tous, la perspectiva profunda o les escenes sexuals». Dalí va utilitzar aquesta sèrie per introduir referències de la seva visió d'altres pintors, com Cezanne, Millet i Velázquez; i també del seu interès per descobriments del segle XX, com la mecànica quàntica.

A més, Dalí va reescriure les llegendes amb les quals Goya acompanyava cadascun dels seus gravats.