El passat 10 de desembre morí, a Girona, el trompetista Marcel·lí Trias Fàbregas, ciutat on havia nascut, 79 anys enrere. Si com a instrumentista fou d'una gran qualitat i categoria, humanament fou una persona extravertida, riallera, simpàtica , amic de bromes i bon company, apreciat pels altres músics i admirat per tots els sardanistes.

El seu pare ja era músic, fou el seu primer professor. Als setze anys començà els estudis de trompeta amb Agustí Prunell i l'any 55 entrà a formar part del conjunt Valsar, el 56-57 el trobem, a l'orquestra Ferrer, com a cantant i trompeta, i seguidament a l'orquestra Pizarro, segons ell: La millor orquestra de jazz que hi hagut mai a les comarques gironines.

Romangué 5 anys a la Gran Orquestra Internacional Girona i passà al quintet Els Players, seguint al Jazztone i al grup Bimbos, també actuà a Los Grecos i del 72 al 75 al Setson seguí tres anys amb La Selvatana i del 1987 al 2003 a la cobla Ciutat de Girona, de la qual en fou representant. Sobre aquesta cobla, ell mateix digué, en una entrevista a la revista :SOM: «L'actual Ciutat de Girona és una formació amb un alt nivell i molt conjuntada. Està formada per una colla de músics sensacionals i molt competents. Tan és així, que diria que la cobla no té segones parts, ja que inclús crec que les segones han de ser tant o més igual que bones que les primeres... Hi ha intèrprets ben joves que li donen el revulsiu i l'empenta precises, millorant si cap la qualitat interpretativa».

Una anècdota curiosa i simpàtica d'en Marcel·lí: Una vegada tocant a la Gran Orquestra Internacional Girona s'havia d'interpretar una obra clàssica, denominada: Maniobras militares, en aquesta obra hi ha uns «solos» de trompeta que s'havien de contestar i per fer-ho i donar més realitat a la composició musical pujà dalt del campanar de l'església, el concert era a la plaça on hi ha l'edifici religiós, però quan arribà l'hora li vingué un «atac» de riure i no pogué tocar, s'acabà la cosa com es pogué...

En el decurs de les actuacions de la Ciutat de Girona, era habitual que interpretés alguna sardana de lluïment de trompeta, que eren molt ben acollida pel públic, especialment dues a ell dedicades: Flors i violes d'Antoni Albors i sobretot, El cornetí d'en Marcel·lí, de Ricard Viladesau.

Retirat ja de la tasca professional,amb altres companys, anaven a les llars dels pensionistes i oferien concerts que eren molt apreciats per la gent gran.

A més de les seves qualitats i humanes el voldria, també, recordar per les moltes xerrades que sobre temes sardanístics mantinguérem. Algunes jornades, al redós del migdia, en els darrers temps, ens trobàvem al Pont de Pedra, ell anava buscar el nét a l'escola, però sempre hi havia uns minuts per fer-la petar.

Adéu, amic, cada vegada que soni una trompeta, el veuré alt, ferm, resolut.

morí pepita llunell

Pepita Llunell, la compositora més veterana de sardanes, ha mort a l'edat de 89 anys, a Barcelona. La seva producció sardanista es va iniciar el 1981, però la seva obra completa inclou també peces simfòniques per a cobla, obres per a veu, quartets de corda, cançons catalanes i música orquestral.

Amb unes 70 sardanes, va ser finalista i va aconseguir múltiples premis de composició, com el prestigiós Premi Joaquim Serra, al 1982 amb Aquell carrer de Sants, al 1983 amb El teu somriure, al 1984 amb Guinardonenca o el seu vessant popular al 1998 amb El pati dels Tarongers, així com el premi de Ceret de 1985 amb Bon dia amor; el Banc de Sabadell, al 1981 per Pel mateix camí; el Ràdio Miramar, al 1982 per Sant Cugat del Vallès o el Figueres al 1983, 1986, 1988 i 1990 per Jugàvem al jardí, Capvespre d'estiu, Aloma i El llac de les fades, respectivament, entre d'altres.

Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2013 i era la vídua del també conegut compositor sardanista Fèlix Martínez i Comín. Ambdues figures van fer una important tasca de creació musical pel món de la sardana i la música per a cobla. A més a més, va ser cantant i actriu, i se la va poder veure a pel·lícules com La ciutat cremada, d'Antoni Ribas o La plaça del Diamant, de Francesc Betriu

CONCERT DE NADAL A CALELLA, A LA MEM"RIA DE JOSEP RIERA

El tradicional concert que cada any es celebra per aquestes diades a Calella (Maresme) és un dels actes més importants que es desenvolupen durant tot l'any. En aquesta ocasió, amb motiu de ser la Capital de la Sardana, el concert té un caràcter extraordinari. A més de La Principal de la Bisbal hi actuarà la Cobla Capital de la Sardana 2015, ambdues seran dirigides pel mestre Jordi Cassú.

Lamentablement no tot han estat alegries en aquest any. El passat mes de juliol, el que fou president de l'entitat des de 1994, Josep Riera ens deixà definitivament, per aquest motiu de li retrà un homenatge a la seva memòria amb l'estrena de dues sardanes a ell dedicades; Sempre amb nosaltres de Sigfrid Galbany i L'amic Riera de Jaume Cristau.

l'Escala. concert i presentació del disc de pere mercader

Demà, dissabte 19 de desembre, a les 12 del migdia, la sala d'actes de l'Alfolí de la Sal, de l'Escala, acollirà la presentació del disc compacte titulat L'Escala recorda... Pere Mercader i Andreu (1885-1969), el segon volum de la col·lecció dedicada als compositors escalencs (iniciada el 2011 amb Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu) i ha estat enregistrat amb motiu del 130è aniversari del naixement de l'autor.

L'acte constarà de dues parts. A la primera, que es durà a terme a l'interior de l'edifici de l'Alfolí, la cobla La Principal de Cassà interpretarà 6 de les 17 sardanes enregistrades, títols que són una selecció i exemple de l'evolució de la prolífica obra sardanista de Mercader; «Precisament, el disc compacte recull peces mai gravades, ja que la voluntat de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu és recuperar i fer difusió de l'obra desconeguda dels nostres compositors», manifesta Jordi Gallegos, president de l'entitat sardanista escalenca.

Seguidament, i com a segona part, l'acte es traslladarà a la placeta de Pequín, on la cobla cassanenca interpretarà 3 sardanes per a ballar, que seran acompanyades per un vermut per a tots els assistents.