L'antropòleg, africanista i escriptor Albert Sánchez Piñol va desmentir rotundament ahir que l'endemà de l'11-S de 1714, el 12-S, la vida a Catalunya seguís igual: «Això és una gran absurditat, com vols que l'endemà de caure 50.000 bombes en una ciutat de 50.000 habitants els obradors continuessin treballant amb normalitat?».
En un acte amb més de 120 persones a la biblioteca Carles Rahola de Girona, Sánchez Piñol va presentar Vae Victus, llibre que reprèn els personatges del seu best-sellerVictus, només que ara Barcelona ha caigut derrotada i el mariscal francès Berwick governa la ciutat «amb mà de ferro sota guant de seda».
Per Piñol, el relat de la Catalunya tranquil·la sota el règim borbònic de Felip V «és un mite romàntic interessat» que els vencedors van escampar sobre la Guerra de Successió per no quedar davant la història con els cruels sanguinaris que en realitat van ser.
«La repressió al país va ser cruel, van cremar amb ferros, van tallar orelles i nassos, és el que van fer amb els rebels catalans», assegura l'escriptor, que ha tingut accés a una documentació inèdita «impressionant» que no deixa dubtes sobre els fets.
A l'acte hi van participar el llibreter Guillem Terribas i el periodista Jordi Grau. Una de les conseqüències devastadores de la derrota va ser l'exili dels líders i la gent amb poder de Catalunya, que van fugir a Viena. «Com el 1939, el país perd els caps pensants», va dir Piñol, i va afegir que la gent humil va patir l'exili interior, i va posar l'exemple de Carrasclet, individu que fuig a les muntanyes i aconsegueix armar 10.000 homes contra el nou règim. I és que «la resistència popular no es va afeblir».
Berwick, que havia capitanejat els exèrcits espanyols contra els catalans, el trobem el 1719 lluitant al costat dels francesos contra els espanyols, en una nova guerra molt poc coneguda, mentre Martí Zuviria, enginyer fracassat del setge de Barcelona, acaba a Carolina del Nord (EUA), on aconseguirà dominar una ciutat sense causar cap mort.
