La Universitat de Girona ha incorporat el fons documental de l'escriptor Tom Sharpe, que va viure a la Costa Brava els darrers 20 anys de la seva vida. Són uns 2.000 documents entre manuscrits de les seves obres, guions d'adaptacions de les novel·les per a tele o cine i els llibres de la seva biblioteca personal, sobretot obres de literatura anglesa d'autors que van exercir una gran influència en ell.
La marmessora de l'obra de Sharpe, la metgessa Montserrat Verdaguer, va destacar ahir en l'acte de cessió que darrere la sàtira corrosiva i l'humor de les obres de Sharpe, hi havia un home molt més complex del que semblava.
El fons, de referència mundial, servirà per aprofundir en la figura del cèlebre pare de Wilt, protagonista de les novel·les de l'escriptor britànic. I és que aquest fons converteix la UdG en la biblioteca de referència mundial per a qualsevol investigador que vulgui aprofundir en la figura d'un dels escriptors més àcids, irreverents i hilarants del segle XX.
Sharpe va estar molt lligat a la Costa Brava i, de fet, va morir a Llafranc després de viure a les comarques gironines els darrers vint anys de la seva vida.
A Catalunya, va explicar Verdaguer, se sentia «feliç i complet» i va aconseguir un reconeixement a la seva obra que no havia obtingut a Anglaterra.
«Un dels motius de discussió més freqüent de Tom Sharpe està relacionat amb l'encasellament de la seva literatura, que sovint arrencava riallades, corrosives i impúdiques», va explicar Verdaguer. L'escriptor, però, lamentava que en l'àmbit anglosaxó no se n'adonessin que, darrere l'humor, intentava dir alguna cosa més i amagava una crítica a la injustícia social i, alhora, intentava alliberar els seus fantasmes.
«Se sentia millor llegit en català i en castellà que en anglès», va asssegurar la marmessora. «Els meus llibres seran la història de la meva vida, disgregada, transformada, recargolada dins un abillament gelat», deia el mateix Sharpe. La metgessa Montserrat Verdaguer creu que aquesta vessant de l'obra de Sharpe és la que encara no s'ha analitzat prou. «El seu humor descarnat i corrosiu era l'expressió de sentiments i temors molt profunds que només era capaç d'alliberar en clau humorística», va exposar la marmessora i amiga de confiança de l'escriptor.
El fons documental, amb manuscrits i originals de tot tipus, permetrà aprofundir en l'home complex, que mai va superar les vivències de nen, aclaparat per la presència paterna que va usar l'humor com a màscara. La infantesa de Sharpe va quedar marcada per la figura del seu pare, un pastor de l'Església Unitària, format en el rigor victorià i fascinat per Hitler i l'extrema dreta.
Després d'estudiar història i antropologia social al Pembroke College de Cambridge i de fer el servei militar a la Royal Navy, Sharpe es va traslladar a Sud-Àfrica el 1951, on va romandre deu anys, treballant com a mestre en un internat per a nens blancs.
En el seu temps lliure es va dedicar a fer fotografies dels suburbis, a fer treballs socials i fins i tot va muntar un estudi fotogràfic. El 1961 va començar a escriure obres de teatre contra l'apartheid, fet que el va portar a la presó i va provocar la seva deportació del país.
Quan va arribar a l'aeroport del Prat era un home «derrotat» per uns anys dramàtics dels quals no es té massa informació.
Una de les darreres aportacions que Verdaguer ha fet al fons és un exemplar de la novel·la Doctor Zhivago que Sharpe va llegir a la presó i on hi ha anotacions, com ara dels metres quadrats de la cel·la on estava.
Sharpe és el creador de la celebradíssima novel·la Wilt, que narra la història d'un professor fracassat, immers en un sistema educatiu hipòcrita i casat amb la histriònica Eva.
«Moltes vegades m'han preguntat si jo sóc Wilt, jo sóc Wilt i sóc Eva a la vegada», deia l'escriptor capaç de retratar l'estupidesa humana de forma grotesca i salvatge.
Aquest divendres, i després de dos anys de feina, Verdaguer va signar la cessió dels 2.000 documents a la biblioteca de la UdG. Entre les obres de literatura anglesa contemporània hi ha una important presència d'autors de referència per a ell, com ara P. G. Wodehouse, Evelyn Waugh o John Buchan.
A la presentació, l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, va recordar que hi ha una segona pota a la gestió i difusió del llegat de Sharpe, que és la creació de la fundació i l'exposició permanent que hi haurà a Palafrugell.
L'exrectora de la UdG Anna Maria Geli, que va iniciar els tràmits per acollir el fons, va anunciar que proposarà que la universitat distingeixi Verdaguer amb la medalla d'honor, per haver facilitat que el fons es quedi a les comarques gironines.
